No els volem cap mal, als malparits, però, posats a triar, els preferim insegurs i poc excitats. El PP està unflat: si a Espanya saben que aviat tocaran cuixa, aquí s'afiguren decisius, això és, amb capacitat d'estrènyer les gònades a governs en minoria en virtut de noves i propícies aritmètiques. A Lleida, on han renovat l'alcaldable ?l'anterior els va sortir díscol i fa mesos que s'asseu al grup mixt de la Paeria?, compten de superar els tres regidors que van obtenir el 2007 i frustrar la majoria absoluta a Àngel Ros. I se'ns presenten com uns tecnòcrates eficients, experts en la gestió i no en la divagació sobre la identitat dels catalans. Segons el cas, els costa proferir dos frases seguides amb un mínim de fluència i elegància, però això no obsta perquè s'autorepresentin com els autèntics professionals de la cosa pública. Els únics preparats per contenir el dèficit, crear ocupació i aturar la immigració il·legal. I els únics en condicions de fer-ho: els altres estan massa distrets amb la bandera. I, finalment, apel·len a les dades del mandat d'Aznar. Certament, els preferim insegurs i poc excitats.

s sabut que, en política, el valor dels arguments no es mesura en els termes de la seua racionalitat, sinó segons la capacitat que tenen d'induir al vot en el marc d'unes expectatives limitades. Tot i així, no ens volem estar de dir-ho: ¿hi ha cap tribut a l'estupidesa més imponent que el d'un partit que està condemnat a la irrellevància perquè es manté divorciat de les preocupacions polítiques de la majoria d'un país i que alhora es vanta de ser l'únic que es fa càrrec d'aquestes preocupacions?