Si dijous passat Àngel Ros proclamava, en el distingit marc de Tribuna Catalunya, que 1) Lleida ja no gasta victimisme perquè se sap important, i 2) Lleida ja no és aquell territori que fretura de la protecció del país, sinó que ara és el país qui necessita Lleida, dissabte passat ens assabentàvem de l'èxit, en el democràtic marc de les xarxes socials, de la crítica d'un junedenc al ja famós anunci de la Damm: ¿com és que un espot tan nacionalment onanista no proporciona cap goig als qui habiten el pla de Lleida?

Aclarim-li, al lector distret, que a l'anunci s'hi enumeren les menges, paratges, tradicions, individus, etc, més conspicus que tenim, presumptes candidats a sustentar l'orgull patri, però no se n'esmenta cap de les comarques del pla. La denúncia d'una tal negligència va captar, en poques hores, tantes adhesions que RAC1 i Catalunya Ràdio van voler entrevistar el denunciant, que va explicar que el director de marquèting d'Estrella Damm li havia trucat per disculpar-se'n: "Catalunya és un país molt gran, amb moltes virtuts a destacar, i hem escollit les més representatives ajustant-nos a un temps limitat." El país necessita Lleida... però encara no ho sap ?en termes, almenys, d'autorepresentació simbòlica.

Dijous Ros anunciava que Lleida ja no és victimista i que el país la necessita i, unes hores després, centenars de lleidatans coincidien a declarar-se víctimes d'invisibilització en la representació comercial d'una Catalunuya idealitzada via tipismes i personatges virtuosos; víctimes, doncs, de no haver estat considerats, almenys a efectes de realitzar una tal operació, necessaris. No cal esquinçar-se'n les vestidures i convé celebrar que a cap llumeneres ilerget se li ha acudit promoure res semblant a un boicot a la marca. Però reconeguem-li, a aquesta publicitat melindrosa destinada a vendre més cerveses unflant-nos l'autoestima, un valor de símptoma. Ara com ara, quan el país es lliura a l'onanisme, els dels pla de Lleida no som els qui n'obtenim més goig.