-Quan un es reconeix en una colla de tradicions polítiques tan proclius a la llustrosa, memorable, derrota, pot ben passar que l'experiència de victòria col·lectiva només l'hagi viscut, vicàriament, en un camp de futbol.
Quan s'és dona, de classe baixa i de nació oprimida ─per dir-ho amb la poetessa d'Ivars─, cal estar molt de pega per sumar-hi, a la tríada, soci de l'Espanyol.
-Ser del PSC, creure que el Principat hauria de poder autodeterminar-se i acceptar la subordinació al PSOE en benefici de l'estabilitat del govern de Felipe González devia ser molt difícil. Ser del PSC, creure que el Principat hauria de poder autodeterminar-se i acceptar la subordinació al PSOE en benefici del futur lideratge de Carme Chacón hauria de ser impossible.
-Diríem que li vam sentir dir a Ramon Barnils: "Si ets honrat, implica't en política, perquè si no ho fas tu, ho farà un malparit." L'exhortació barnilsiana és més pertinent que mai ara que els presumptes lladronicis de les elits amenacen d'inhibir la creixent politització del país. Cal que la política sigui cosa nostra perquè no ho sigui amb l'italianitzant article.
