Si no és cert, com volia un desventurat filòsof francès, que, fora del domini de la ciència, tot just sapiguem on tenim la mà dreta, tampoc és postulable que hi hagi res semblant a unsa sentit comú capaç de discernir, fàcilment, per exemple, quin partit polític ens farà patir menys: confiadament, entusiàsticament, la majoria d'un poble pot votar, en efecte, en contra dels seus interessos.
Lleida ·
Quan, aquests anys de catacrac econòmic, hem volgut pouar en el nostre sa sentit comú, només n'hem extret alguna inanitat sobre la cobdícia i la irresponsabilitat humanes: les lleis de l'economia capitalista no són autoevidents com l'amenaça d'un incendi, sinó prou opaques i intricades per ocupar-nos tants anys d'aprenentatge com de desaprenentatge... del sa sentit comú.
Volem dir que, si mai no hi haurà un vot científicament fonamentat, sí que hi ha disponible, en canvi, un coneixement rigorós, i estrany al saber tàcit ordinari, sobre què beneficia a qui en la vida social, això és, un coneixement empíric valuós a l'hora de reduir les probabilitats d'acabar votant en contra dels propis interessos. Ara bé: els seminaris d'economia crítica mai no s'ompliran com els camps de futbol.
Per això, empoderar majories voldrà dir, inevitablement, crear una mena de sentit comú alternatiu (una contrahegemonia: a això han estat lliurats els professors de la Complutense fins que han caigut en el facilisme arribista): una xarxa densa de creences simples i, tanmateix, punyentment lúcides quant a les relacions de dominació; un relat compartit —de Benavent a Xàtiva passant per Pollença— en què, per exemple, la consideració del PP com a enemic del poble sigui un lloc comú que no fretura d'arguments ni explicitacions.