Joan Carretero està malbaratant tot el capital polític que havia acumulat durant els últims mesos forçant una crisi a Reagrupament que és inexplicable en una persona que feia bandera de la necessitat de regenerar la política. A l'hora de la veritat s'ha vist que és capaç de repetir els mateixos vicis de la classe política que ell tant havia criticat.

La falsa dimissió que va protagonitzar aquest cap de setmana per forçar la caiguda -i el linxament- d'aquells dirigents de Reagrupament que li reclamaven respecte pels estatuts de l'organització ha acabat convertint-se en una cacicada. A hores d'ara, ja està clar que va dimitir per forçar la sortida dels crítics i depurar Reagrupament per poder fer i desfer segons els seus capricis, al marge del que diguin les ponències aprovades pel congrés de la passada tardor.

La ponència preveu que les llistes electorals al Parlament seran aprovades per les bases de cada circumscripció electoral. Com que aquest sistema no permetia a Carretero col·locar persones del seu cercle més immediat de col·laboradors, va intentar forçar la proposta que les llistes de les quatre circumscripcions s'escollissin en una mateixa votació en una assemblea de caràcter nacional, cosa que va motivar les protestes d'alguns dirigents de la formació. La solució aplicada per Carretero ha estat liquidar-los, demostrant que les promeses de regenerar la política només eren una disfressa que amaga un estil de fer política que recorda el pitjor de la classe política actual. Quan un dirigent es rodeja només de fidels incondicionals que li aplaudeixen tots els seus capricis inicia inexorablement la seva decadència.