Si a algú li quedava algun dubte, li quedarà dissipat en els propers dies. El PSC no té cap influència a Madrid. La reforma de govern que Zapatero té previst dur a terme aquesta Setmana Santa no comptarà ni amb l'opinió ni amb l'aval dels socialistes catalans.
No ho ha fet en els dos últims anys i no ho farà ara. La relació entre Zapatero i el president Montilla és pràcticament inexistent des que aquest últim va accedir, contradient l'opinió de Moncloa, a la presidència de la Generalitat.
Dels canvis de govern que es preparen a Madrid, no n'hi ha cap que sigui beneficiós per Catalunya. D'acord que la substitució de Magdalena Álvarez al capdavant del ministeri de Foment ha estat reclamada fins la sacietat des de Catalunya, però ara, després de tant de temps, ja ni sembla necessària. I menys si qui l'ha de substituir és un jacobí de la mida de Pepiño Blanco.
El gallec és, des que Zapatero va arribar a la secretaria general del PSOE, l'home que li ha fet la feina bruta. Des del mateix partit, Blanco ha decidit molt més que no pas alguns ministres i mai ha mostrat cap sensibilitat especial no ja cap a Catalunya, sinó cap al PSC. Per molt que marxi Maleni, doncs, el canvi no garanteix cap millora en les inversions en infraestructures que Catalunya necessita.
Potser encara pitjor és l'altra gran canvi que es prepara i que afecta a la part econòmica i de negociació per a l'aplicació de l'Estatut. Un carambola doble que pot acabar portant el president d'Andalusia a controlar les transferències que es fan a Catalunya i a una ministra que no ha traspassat ni una competència a tenir l'última paraula en el model de finançament.
s cert que Solbes no s'ha amagat mai que el model de finançament proposat a l'Estatut no li agradava, però almenys ha estat un negociador lleial. Molt diferent ha estat l'actitud d'Elena Salgado al capdavant del ministeri d'Administracions Públiques. s Salgado una de les ministre que millor s'ha encomanat del síndrome Zapatero. Molt bones paraules d'entrada, però ni un avançament concret. Ni Rodalies, ni aeroports, ni cap de les competències que preveia l'Estatut. No serà diferent en el finançament.
I per reblar el clau, l'arribada d'un anticatalanista i demagog com el president de la Junta de Andalucía, Manuel Chaves, del qual no cal donar gaires detalls del seu currículum. Ja poden anar-se preparant els negociadors catalans, perquè el que ha estat difícil amb Salgado serà impossible amb Chaves. Per tot plegat, cada dia li queden menys excuses al PSC per reaccionar.
