La corrupció no és un símptoma sinó la conseqüència que no s'estan fent les coses bé. I els partits s'estan adonant que estan al centre de totes les mirades. El cas Millet i l'operació Pretòria han posat de manifest que els mecanismes de control no funcionen bé a casa nostra. Ara mateix, la majoria de ciutadans d'aquest país tenen la sensació que plou sobre mullat. Els casos de corrupció coincideixen amb una crisi econòmica de la que encara no en sabem les conseqüències i amb la desorientació de la classe política,
que des que va sortir escaldada de Madrid amb l'Estatut ha estat incapaç d'articular un discurs mínimament il·lusionant.
s en aquest context que cal mesurar les reaccions que els partits estan tenint en els darrers dies i les seves propostes d'augment de la transparència. El més afectat per tot plegat és el PSC, un partit que gràcies al poder mediàtic que acumula s'havia pogut desempallegar dels escàndols de corrupció que l'havien esquitxat, com el de Filesa i Josep Maria Sala. El fet que els ex-alts càrrecs dels govern de Jordi Pujol estiguin implicats en el cas Pretòria, no amaga la gravetat de les suposades actuacions que s'han fet sota l'empara d'un gran ajuntament socialista com és Santa Coloma de Gramenet.
Ni la ràpida reacció del secretari d'organització socialista, José Zaragoza, el dia de la detenció de Bartomeu Muñoz ha pogut protegir el partit de l'escàndol. Per quina raó sinó el president Montilla va demanar perdó aquest cap de setmana i va anunciar que imposarà un contracte de transparència als candidats del seu partit?
El PSC és conscient que té una patata més calenta que els altres partits. Malgrat que CiU també estigui en el punt de mira, els socialistes són a hores d'ara el partit que més explicacions ha de donar. No només perquè les sospites s'estenen més enllà de Santa Coloma, sinó perquè és el partit que més poder ostenta en aquest moment i el que té més capacitat per canviar les coses.
s potser, doncs, una oportunitat històrica perquè els socialistes acceptin un canvi a la llei electoral sense el xantatge de la proporcionalitat. s evident que l'actual llei electoral s'ha de canviar i cal avançar cap a un model que s'acosti més als ciutadans, però també és evident que la llei no pot ser proporcional perquè per a la cohesió d'un país és tan important l'absència de corrupció com que tots els territoris estiguin ben representats.
