Les enquestes són tossudes. CiU no aconsegueix frenar el PP. Asseguren als entorns del Grupo Godó que l'enquesta de les eleccions generals a Catalunya que publicarà La Vanguardia el dilluns dóna entre 15 i 16 escons al PSC, 14 al PP i 13 a CiU mentre que ERC i ICV es quedarien amb 3 i 1 o 2 respectivament.
Són les conseqüències d'un descens en la participació i d'una gran mobilització de l'electorat del PP, que no deixarà passar l'oportunitat de situar amb les mans lliures Mariano Rajoy a la Moncloa. I una enquesta de l'edició catalana del diari El País detecta un marge similar: el PP guanyaria en vots i CiU, afavorida per la seva major implantació territorial, ho faria en escons.
A CiU els costarà molt mantenir l'excepció catalana i garantir seguir sent la veu conservadora de Catalunya a Madrid, una posició que han mantingut en els darrers 30 anys.
Josep Antoni Duran i Lleida no ha aconseguit en aquesta campanya mobilitzar els votants tradicionals de la federació i sembla hores d'ara molt lluny no només de repetir els resultats de CiU quan Jordi Pujol era president de la Generalitat, sinó també d'atansar-se mínimament al 1,2 milions de vots que Artur Mas va treure el 28 de novembre.
El conflicte es pot obrir a CiU l'endemà de les eleccions
Duran ha fet la campanya que ha volgut, en la que s'ha sentit més còmode, parlant molt d'economia i poc de l'autogovern de Catalunya o el pacte fiscal, uns assumptes que ell considera que l'hipotequen a l'hora de fer política a la cambra baixa. La reivindicació del govern de concentració a nivell espanyol, del que evidentment CiU i ell en formarien part, ha molestat a més una part important de CDC que s'esgargamellava abans de la campanya electoral assegurant que la primera i única prioritat seria Catalunya i evidenciar el conflicte polític entre Catalunya i el seu govern i Espanya.
El conflicte es pot obrir a CiU l'endemà de les eleccions. No només perquè, malgrat aconseguir majoria absoluta, el PP pugui oferir a Duran algun càrrec d'importància com ara la presidència del Congrés, sinó, i sobre tot, perquè caldrà decidir què passa amb la reivindicació del pacte fiscal, que arriba en el pitjor moment imaginable per l'economia espanyola. Les bases sobiranistes difícilment entendrien ara que la proposta es guardés al calaix en benefici del bé comú espanyol.
La batalla a la federació estarà servida a partir del 20-N si el PP es fa amb la previsible majoria absoluta.
