Una lectura plausible del referèndum que va tenir lloc diumenge passat a Arenys de Munt és que no va consistir en un fenomen conjuntural, fruit de la propera sentència del TC sobre l'Estatut o el "desencís" general, sinó que es tracta d'un senyal inequívoc
de moviments sísmics en l'electorat pel que fa a l'eix nacional. Aquesta és, amb certs matisos, la lectura que va fer CDC, no pas Unió, després de l'escrutini d'Arenys de Munt, és a dir, que el sobiranisme ha esdevingut un element central a la política catalana.
Otto Kirchheimer encunyà ja fa anys el terme catch all parties per referir-se als partits amb possibilitats reals d'assolir el poder: aquells que opten per maximitzar els possibles votants deixant anar "llast" ideològic pel camí. Malgrat que aquesta definició es pot relativitzar en sistemes electorals proporcionals com el nostre, ha estat altament aplicable als partits polítics catalans. Els 23 anys de domini convergent al Parlament català no s'explicarien sense considerar la CiU dels anys vuitanta i noranta un catch all party de la política catalana.
I si ho era va ser perquè la centralitat de l'eix nacional passava per l'autonomisme, el "peix al cove" i els pactes a Madrid. L'opció independentista era considerada un "radicalisme" poc menys que marginal, que l'ascens d'ERC s'encarregaria de començar a normalitzar tot i les "concessions" posteriors a l'autonomisme. Però quin paper han tingut els fets del passat diumenge en tot això? Si la consulta d'Arenys de Munt acaba sent la primera de moltes més consultes es visualitzarà de manera definitiva i palpable el canvi en l'electorat pel que fa l'eix nacional. Allò que fins ara s'acabava en grans mobilitzacions d'un sol dia com les de les dues manifestacions organitzades per la PDD, pot trobar una institucionalització municipal.
I és a les properes eleccions autonòmiques del 2010 on aquesta evolució es pot concretar al Parlament. Encara que en unes eleccions els votants van, o no van, a les urnes per moltes raons; no només a partir de l'eix nacional ni per qüestions ideològiques, el centre polític pot quedar redefinit. L'èxit dels partits que aspiren a capitalitzar la majoria de l'electorat català i es volen autodefinir com a catch all parties, PSC i CiU, pot dependre de si tenen en compte aquesta situació o la continuen esquivant com han fet des que es va veure clar que aplicar el nou Estatut seria pràcticament impossible.
El PSC ja ha respost de manera contundent a les consultes municipals negant-ne la validesa i equiparant-les als extremismes o radicalismes, seguint la imatge desfasada de l'independentisme forjada als anys vuitanta i noranta. El president Montilla ha situat l'Estatut, sense grans avenços els darrers tres anys i pendent de la sentència del TC, com l'element definidor de la centralitat. s CiU qui, per tal de capitalitzar aquesta redefinició de l'eix nacional, caldrà que formuli una proposta capaç de satisfer el sobiranisme creixent. Si no ho fa, és probable que els partits que es presentin a les eleccions només amb la proposta de dur al Parlament un moviment sobiranista, iniciat a nivell municipal, siguin els que capitalitzin l'onada secessionista.
