Malgrat l'abundància d'informacions, comentaris i articles apareguts sobre les consultes del passat 13 de desembre a la xarxa i en diverses publicacions, cal dir que pocs analistes n'han fet una aproximació científica. s clar que una anàlisi profunda requereix una recol·lecció de dades i variables impossible de fer en tan poc temps. s probable que en un termini més llarg apareguin estudis sobre aquest fenomen renovador del repertori de mobilització independentista. No obstant això, uns quants politòlegs n'han estat l'excepció i s'han atrevit a comentar els resultats. En destaquem dos exemples que han generat debat.
El professor de la Universitat de Princeton (EUA) Carles Boix publicava, l'endemà de la consulta, un article que s'acostava força a aquest tipus d'anàlisis de caire politològic i en què formulava la pregunta estrella: "Hi ha una majoria independentista a Catalunya?" Amb tota la cautela necessària, es referia principalment a les tres fonts d'informació disponibles per contestar-la sense fer meres especulacions: "Les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), les enquestes de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i els resultats dels referèndums de diumenge".
Analitzant les diferències entre els resultats obtinguts pel CEO (21,6% d'independentistes) i els de la UOC (50,3%), considerava que la diferència calia atribuir-la a la pregunta d'una i l'altra enquesta: a la de la UOC no es permetia triar una altra opció que no fos "independència: sí" o "no"; en canvi, a la del CEO s'incloïa l'opció federal. La tesi apuntada era que molts federalistes podrien canviar el seu vot a l'opció independentista en adonar-se de la impossibilitat de fer realitat l'opció federalista a l'Estat espanyol. Per acabar, Boix arribava a la conclusió que "el que sí que sé és que, u, aquesta onada secessionista està creixent, i, dos, que té molt d'espai per on créixer, fins a poder arribar a consolidar una majoria del país."
La segona aproximació de caire científic és la que ha fet el politòleg Marc Guinjoan al blog col·lectiu elpatidescobert.cat. Ha demostrat, mitjançant un procediment estadístic de regressió lineal, que la dimensió del poble on s'ha realitzat la consulta explica bona part de la participació obtinguda. Tot i això, Guinjoan reconeixia en la mateixa anàlisi la manca de variables present en el procediment de regressió i la necessitat d'ampliar l'estudi a més factors. Tal com es dibuixa la tendència en aquesta anàlisi, una possible consulta a la ciutat de Barcelona tindria una participació extremadament baixa.
Arribats a aquest punt caldria incloure aspectes com la capacitat organitzativa, el suport de partits independentistes o sobiranistes, la identificació nacional de l'electorat o, fins i tot, aspectes relacionats amb el clima. En tot cas, sembla clar que, més enllà de les interpretacions de tertúlia o de caire polític, és necessari fer una anàlisi rigorosa i científica del passat 13 de desembre, ja que aquest esdeveniment únic a la història del nostre país ha proporcionat dades valuoses per al sobiranisme creixent.
