Dimarts passat el grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats va dividir-se en dues parts arran de l'aprovació de la Proposició de Llei Orgànica contra el terrorisme jihadista. D'una banda, els diputats de CDC van abstenir-se, mentre que, de l'altra, els d'UDC van votar-hi a favor.
Un dels punts calents d'aquesta llei és la reinstauració de la cadena perpètua, maquillada amb neollengua orwelliana, amb el nom de "presó permanent revisable". Dotar l'Estat espanyol de més eines repressives no és la millor idea en els moments pels que estem passant. Una argumentació com aquesta darrera és la que ha emprat CDC per abstenir-se en aquesta votació.
S'entendria que, segons aquesta premissa, el vot hagués estat contrari. Abstenir-se no els converteix en uns lutherkings o ghandis defensors de la llibertat, sinó que s'acosten més al paper de Ponç Pilat quan es va rentar les mans. Votar a favor o abstenir-se en aquella votació aportava un resultat idèntic. Aleshores és quan ens hem de preguntar per quin motiu es fa tota aquesta escenificació de resultats estèrils.
Tota escenificació de tensió ajuda a les dues parts a obtenir una major quota arreu del territori"
Com tots sabem, s'acosten les eleccions municipals. Lluny de poder donar per morta la coalició CiU com alguns, amb els ulls brillants d'esperança independentista, fan, l'oportunitat per trencar la coalició ja ha passat. Les llistes electorals conjuntes als municipis catalans van esdevenint una realitat i això permetrà, de nou, el segrest per part d'UDC de tot un seguit de regidories que segurament no obtindrien en cas de presentar-se per separat.
Aquest repartiment del poder local, en mesura dels resultats que treguin, actuarà com una cola de contacte que farà pràcticament impossible la separació, si no és amb una gran trencadissa que no em sembla que ningú estigui disposat a fer.
Duran ha fet escarafalls, ha dit que se sent desautoritzat i que el fet és molt greu. Al mateix temps, hi ha tensions en municipis com ara Arenys de Mar o Vic, per posar alguns exemples, a l'hora de confeccionar les llistes. També els líders d'UDC a Lleida no van treure el cap a la presentació de Toni Postius com a candidat a la Paeria. Per tant, tota escenificació de tensió ajuda a les dues parts a obtenir una major quota arreu del territori.
El 2 de juliol de 1998 el diari El País titulava "Pujol i Duran intenten resoldre el conflicte de les llistes municipals". Els convergents parlaven durament de "coacció" i els d'UDC deien que l'actuació de CDC "complicava els resultats de Pujol a les autonòmiques". Durant el mes d'octubre següent les cúpules dels dos partits es van reunir i Ignasi Farreres va declarar que les negociacions d'aquell any no eren pas més complicades que en altres ocasions. I d'això ja fa cap a disset anys.
