Aquesta hauria d'ésser una de les propostes estrelles dels nostres partits polítics de cara a les properes eleccions nacionals de la tardor. La innovació és quelcom crucial per als països desenvolupats i les forces polítiques, per tant, haurien de fer mans i mànigues per potenciar-la i fomentar-la. La innovació ha d'ésser un dels eixos de les nostres empreses, com a motor, com a força tractora que arrossegui i impulsi l'activitat econòmica d'aquest país. No és una frase buida de contingut sinó que és una màxima defensada per la majoria d'experts i gurus de la matèria.
Darrerament, afortunadament, s'han produït diferents notícies positives al voltant de la innovació. El govern català, mitjançant l'organisme per a la internacionalització i la innovació empresarial Acció10, anunciava que destinarà més de 8 milions d'euros amb l'objectiu d'impulsar la innovació a les empreses catalanes. D'altra banda, fa pocs dies, es va inaugurar el Centre d'Investigació de Nanoenginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya. A nivell estatal, cal dir que el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), amb seu a Madrid, comunicava que va dedicar 1.251 milions al desenvolupament de projectes de R+D+I a les empreses durant el 2009.
Mesures, dades i iniciatives totes elles positives que contribuiran al rellançament de la innovació en el nostre país. Tot i això, malauradament, la situació no és propícia. Hi ha molta feina a fer en aquest terreny. Les xifres així ho assenyalen. Catalunya té una R+D+I que es troba al 1,61% del seu PIB. Una dada que experimenta un increment respecte al 1,48% del 2007. De totes maneres, però, queda molt lluny dels països capdavanters en aquesta important matèria. Finlàndia lidera aquest rànquing, amb un 3,72% del seu PIB destinat a innovació, mentre que la mitjana dels vint-i-set se situa al 1,90%. Comentar també que el conjunt de l'Estat espanyol té una R+D+I del 1,35% del seu PIB.
Amb aquestes xifres a la mà, és obvi que s'està fent un esforç però encara queda molt camí per recórrer si volem -com hauria d'ésser- que la nostra economia sigui una economia de la innovació, el coneixement i el desenvolupament i, d'altra banda, s'acostin les xifres catalanes i espanyoles a l'Agenda de Lisboa, que va intentar marcar la convergència dels països de la Unió Europea en innovació. Per tant, és necessari continuar-hi treballant. Cal continuar apostant-hi, encara amb més força i més convicció, si cal. I aquesta acció ha de venir des de tots els àmbits: les administracions evidentment ho han de liderar, però les empreses com a promotores directes d'aquesta innovació i d'aquesta transformació del model també hi han de creure i implicar-s'hi al màxim. En la innovació es troba l'augment de la seva competitivitat en un mercat global, cada cop, més complex i difícil.
