Les noves tecnologies han irromput amb molta força en les nostres vides. La nostra quotidianitat està impregnada de tecnologia. L'ús del mòbil, la missatgeria instantània, Internet, etcètera són elements que emprem diàriament. En el món de l'empresa passa exactament el mateix.
Avui en dia, per exemple, és impensable que una empresa pugui funcionar sense el correu electrònic. I, en aquest àmbit, fins i tot es pot anar molt més enllà. L'ús de tecnologia està lligat a conceptes com competitivitat, productivitat- En definitiva, progrés i futur per a qualsevol empresa. Pel que fa a la premsa, també és una obvietat que l'aparició d'Internet ha fet canviar els nostres hàbits d'informació. A la televisió, la ràdio i la premsa tradicional els hi ha sortit un dur competidor: Internet. A la xarxa, han sorgit una munió de diaris electrònics -entre els quals aquest petit gran diari, Tribuna Catalana- i, fins i tot, els diaris convencionals, els tradicionals, els de tota la vida, també s'han hagut d'adaptar a aquest nou mitjà i han generat la seva versió digital. Aquest mitjà ha permès que la informació arribi amb molta immediatesa. Ja no cal esperar a l'endemà. Els diaris s'actualitzen gairebé a l'instant i, per tant, hom pot informar-se, d'allò que hagi succeït, molt ràpidament. Una altra de les característiques fonamentals és que no hi ha fronteres, la informació flueix per tota la xarxa i s'hi pot accedir des de qualsevol indret del món. Un català, que visqui a Califòrnia o a Egipte, pot assabentar-se del que passa al país, a través dels mitjans digitals, com si estigués a Barcelona, Ripoll, Calafell o qualsevol altra població catalana. També cal destacar que la nova era d'Internet està fent possible la interactivitat. Els usuaris, els lectors poden dir la seva, a les notícies que llegeixen. I la cosa no es queda aquí, els diaris estan apostant també i, amb molta empenta, pels continguts audiovisuals. El que es denomina la televisió a la carta. Una nova manera d'informar que està deixant petjada. La llista podria continuar. s obvi que les potencialitats són moltes. I més que n'apareixeran. Això no vol dir que la premsa tradicional estigui a les últimes. Encara hi ha molta gent que gaudeix llegint la premsa mentre pren un cafè. El cronista és un d'aquesta espècie. Però el que és clar és que l'actitud de les noves generacions serà clau i determinant. Unes generacions que són el que s'anomena nadius digitals i que, com a tals, usen la xarxa per a tot, com a element fonamental de la seva vida: per relacionar-se, per comunicar-se, per informar-se- I davant d'això, ja veurem què passa en el futur amb la premsa. Aquesta és la gran qüestió. Carles Toronjo i Manyé
