Tal com estava previst, el president de la Comissió Europea, el portuguès Jose Manuel Durao Barroso, ha anunciat pel seu segon mandat de cinc anys, la nova composició dels membres del seu govern, per entendre'ns dels nous comissaris que composaran la Comissió.
D'una anàlisi ràpida en surt que n'han sortit beneficiats els estats grans. Anem a pams, d'una banda el Regne Unit hi aporta a Catherine Ashton, la flamant Alta Representant de la Política Exterior que per imperatiu del Tractat de Lisboa també és vicepresidenta de la Comissió Europea. Per altra part, l'espanyol Joaquim Almunia, canvia la cartera d'Economia per la de la Competència que té un important pes específic dins la Comissió, de la qual, a més a més, en serà vicepresident. També Alemanya, amb l'assignació de la cartera d'Energia, amplia el seu poder i, per acabar, França, en la figura de Michel Barnier, curtit en mil batalles europeistes, obté la cartera de Mercat Interior i Serveis, molt important en el si de la UE.
Com veiem, doncs, les carteres amb més pes específic estaran en mans de persones amb nacionalitat dels estats grans, fet que trenca l'equilibri amb els estats mitjans i petits. Pel que fa a la ideologia, el nou consell està en sintonia amb la realitat política europea. Així, hi haurà 21 comissaris entre conservadors i liberals, per només 6 de socialistes. I per gènere, el percentatge de dones segueix essent molt inferior al d'homes, així l'executiu comunitari estarà format per 18 homes i 9 dones.
Ara només cal passar l'examen del Parlament Europeu que és la institució que té la darrera paraula, la qual és important i no sempre dòcil. De fet si recordem situacions anteriors, la reprovació del Parlament Europeu contra algun Comissari proposat, va acabar amb la seva substitució. Així les coses, el que cal és que la nova Comissió treballi en clau europea i els comissaris i comissàries deixin de banda els seus orígens estatals i entenguin la seva feina amb la màxima de l'interès general europeu..