Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 17 de de maig del 2010 | 14:15
Entrevista · Política
Mercè Pérez
Periodista

No sóc independentista, però defenso la plena sobirania de Catalunya

Barcelona · Encara no s'ha fixat una data concreta per les properes eleccions, però el cert és que les formacions polítiques ja es troben en plena campanya. Joana Ortega, Portaveu d'Unió Democràtica de Catalunya i Diputada al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió, és junt amb David Madí l'encarregada de configurar l'estratègia electoral de CiU. La federació aposta en aquests comicis per defugir de la confrontació i transmetre un missatge en positiu. Però en l'horitzó hi ha, també, l'entrada en escena de competidors potencials - Reagrupament, Laporta-, una possible sentència adversa de l'Estatut, la crisi econòmica, o les diferents visions sobre el futur nacional de Catalunya que conviuen als dos partits.

CIU ha arrencat la cursa electoral sota l'epígraf Començar il·lusiona. Quins eixos tindrà la campanya? Ens esperen sorpreses?


Les nostres prioritats són afrontar la crisi econòmica i combatre el clima de desafecció política que es viu en l'actualitat. Tenim un projecte de país sòlid i un lideratge fort i cohesionat. Volem fer-ho d'una manera positiva i generar un flux d'il·lusió, perquè creiem que és possible un canvi, però no únicament de govern, sinó de la manera de fer política, d'afrontar els reptes. Sempre hi ha petites sorpreses, que no puc desvetllar. Hem intentat innovar, per exemple, amb les docsessions, un nou format que pretén mantenir una conversa, un diàleg directe amb Artur Mas.


Com és el tàndem David Madí - Joana Ortega?


s un tàndem que funciona des de fa uns quants anys. No va ser fàcil, i és veritat que en el passat hem tingut enganxades, però cada cop convergim més i no únicament en els objectius, sinó també en les estratègies a desplegar, com és el cas d'aquesta campanya. Sabem que ara és imprescindible fer una campanya en to positiu, que il·lusioni, i Mas va demanar que aquesta expliqués a la gent perquè ens han de votar, escoltant i buscant el diàleg per sobre de la confrontació. La confrontació, que és en el que es basen les campanyes socialistes, no porta a res, i no ens hi trobaran.
Ara és imprescindible fer una campanya en to positiu, que il·lusioni
En passades campanyes sí que es va buscar la confrontació amb el famós DVD, o la visita al notari. S'ha demostrat que aquelles estratègies no van funcionar?

Són campanyes situades en moments diferents. El 2003 i el 2006 els governs s'havien forjat en els despatxos perquè les majories a les urnes eren unes altres, i tot i que és legítim sumar per arravatar el Govern a la primera força del Parlament, no deixava de ser una situació complicada que va desconcertar a l'electorat de CiU. Volíem fer pedagogia, possiblement massa agressiva, i vam presentar aquell DVD, que era un recull dels despropòsits del Tripartit. El nostre electorat no va entendre aquesta manera de fer oposició perquè a CiU en aquells moments estàvem acostumats a fer política des del Govern. Era massa aviat per entendre el nou rol de CiU en l'oposició. Ara la situació és una altra, i el primer que hem fet és aplicar-nos un canvi a nosaltres mateixos, en la imatge, en la manera de fer campanya...


Els preocupa l'aparició de Reagrupament, o de Joan Laporta?


Sí i no. Em preocupa un Parlament molt atomitzat, sobretot en els moments que ens venen, on es necessitarà com mai un Parlament fort i sòlid per dur endavant les reformes que necessitarà el país. Aquestes plataformes recullen el descontentament de la gent, en un moment en el que la política està tan desprestigiada, amb un Govern sense lideratge i sumís. Creuen que poden treure rèdit encapçalant una candidatura i una alternativa. Però la política és una cosa molt seriosa.


David Madí va afirmar que veu "tècnicament impossible" aconseguir la majoria absoluta...

s cert, és molt difícil. Amb tot, l'única formació que pot governar sense crosses és CiU, i això requereix d'una majoria prou amplia, probablement per sobre de 56 diputats, que impedeixi la reedició del Tripartit. Reclamarem el vot útil.
Reagrupament recull el descontentament de la gent en un moment en el que la política està tan desprestigiada
Si no s'aconseguís, es platejarien governar en minoria, o aposten pels pactes?

No volem parlar de pactes. M'inclinaria per governar en minoria, buscant pactes puntuals, però no m'inclino per un partit en concret. CIU té una avantatge, i és que és una força política central que permet arribar a acords puntuals amb qui comparteixi el nostre programa, i sempre en pro de l'interès del país. Com hem fet en aquesta legislatura amb la llei d'Educació.


No s'inclina per cap partit en concret, però reeditarien un pacte estable amb el PP?


s molt complicat un pacte amb el Partit Popular perquè tenen interposat un recurs contra l'Estatut. Li demanem al PP és generositat i menys sectarisme, i que obrin les portes a Catalunya. Descartem pactes perquè hi ha massa coses que ens separen, tot i que en alguns temes puntuals hi podem estar d'acord. Cal recordar que des que van interposar el recurs contra l'Estatut, CiU no ha arribat a cap acord amb el PP. Però en canvi si ho ha fet el PSC-PSOE. De fet a Madrid cada mes voten junts i sovint contra Catalunya.


En referència a l'Estatut, que hauria de passar per a què CiU i el Tripartit fessin front comú?


CIU ha demanat aquestes vies: reformar la llei per tal que els magistrats que sobrepassin en sis mesos el límit del seu càrrec no puguin emetre sentencia. I que totes les lleis referendades pel poble no passin pel Tribunal Constitucional. Fins aquí ens podem posar d'acord. Però per això hem d'anar a la una al Congrés i al Senat. I al Congrés el PSC no votarà en contra del PSOE. El que caldria és que el President Montilla convenci Zapatero per tal que el Defensor del Pueblo, que es del PSOE, retiri el recurs que va interposar contra l'Estatut. Perquè demanar al PP que retiri el seu així no té cap sentit.
Li demanem al PP generositat i menys sectarisme. Hi descartem pactes perquè hi ha massa coses que ens separen
Quines diferències existeixen actualment entre Convergència i Unió? Segmentaran el missatge durant la campanya?

Som dos partits diferents amb un objectiu comú, la defensa de Catalunya. Nosaltres aportem centralitat i moderació, i un humanisme que impregna les nostres polítiques. De vegades hi ha diferències, com en el tema del nacionalisme o l'autogovern. Tenim el mateix objectiu, però amb llenguatges diferents. També és cert que quan segmentes els continguts és més fàcil arribar a públics diferents, però sumem per transmetre un missatge que pugui arribar a tothom, amb propostes creïbles que generin confiança. A més, tenim dos lideratges molt forts, a Madrid i a Catalunya. No oblidem que Unió aporta Duran i Lleida.


Precisament, el darrer baròmetre del CIS el mostra com el polític més ben valorat, per sobre de Mas, el candidat a la Generalitat. Què en pensa de la situació?


Per nosaltres el més important és que els dos líders més ben valorats de Catalunya siguin de CiU. Són tarannàs personals diferents, que es complementen molt bé. Duran té un gran sentit comú, sempre posa per davant el llenguatge socialment necessari al políticament correcte. En la passada campanya va posar de manifest que no tothom hi cap, i va ser titllat de xenòfob, quan feia una afirmació que és molt certa. La gent no pot arribar a aquest país quan li negues les condicions més bàsiques, com són l'habitatge i la feina.


Així, Unió subscriu plenament la política d'immigració de l'alcalde de Vic?


Per Unió la dignitat de la persona és el més important. I quina dignitat ha de tenir una persona que ha de viure sempre a costa del subsidi perquè el primer que li negues és la feina? La gent ha de poder venir aquí amb condicions per viure dignament, amb un contracte de feina. La llei diu que l'Ajuntament ha de posar en coneixement que una persona no té els papers, però vull recordar que a Vic no s'ha deixat d'empadronar ningú.
Jo vull la plena sobirania per Catalunya, i l'entenc com la màxima capacitat per poder expressar l'autogovern i resoldre els problemes de la gent
D'altra banda, a nivell d'Estat el mateix Duran i Lleida obre la porta a eleccions anticipades, moció de censura, Govern de concentració...

El que fa Duran és una aposta molt valenta, que denuncia que no ens podem quedar immòbils. Però portar-la a la pràctica és complicat perquè ni PP ni PSOE són capaços de posar-se d'acord en el més bàsic que és, com demana CiU, un pacte d'estat contra la crisi. El valent és fer la reflexió. Zapatero ha rectificat i començat a aprovar mesures per fer front a la crisi.


Hi està d'acord Unió amb aquestes mesures?


Arriben tard, i haguessin funcionat de manera diferent si s'haguessin aplicat abans. Són molt dràstiques i afecten als drets socials perquè han obviat la major, que és negar la crisi durant molt de temps. Però són mesures que s'han de prendre, i l'oposició no s'hauria de mostrar tan bel·ligerant. Fins que no les coneguem en profunditat no podem pronunciar-nos.


Comentava que una de les divergències entre les dues federacions té relació amb el nacionalisme. Membres de les joventuts de CIU, i alguns diputats i alcaldes es manifesten com a sobiranistes. Com ho paeix Unió?


Unió no ho paeix, jo vull la plena sobirania per Catalunya, i l'entenc com la màxima capacitat per poder expressar l'autogovern, i resoldre els problemes de la gent. El que no calen a CiU són plantejaments radicals. Tots tenim aquesta voluntat d'estirar al màxim l'autogovern, però CiU no és una formació independentista, Convergència no és independentista, i Unió tampoc ho és. Tot i que dins CiU hi ha persones independentistes i cal respectar-ho.
Tenim voluntat d'estirar al màxim l'autogovern, però CiU no és una formació independentista: Convergència no ho és i Unió tampoc
Quina opinió en té, llavors, de les Consultes sobre la Independència?

Em mereixen tot el respecte i en part expressen el malestar de la gent cap a la política i el Tripartit, perquè no ha defensat en absolut les necessitats de Catalunya. Aquest govern ha buscat constantment la confrontació amb Espanya, i alguns dels que les promouen ho fan més per interessos partidistes que no pas per Catalunya. A més, no tenen cap valor legal, i això pot generar frustració.


I si hi hagués un referèndum, vostè que votaria?


Primer hauria de veure en quins termes es fa la pregunta. Jo no sóc independentista, però defenso la plena sobirania de Catalunya. Unió té un projecte vàlid per tot l'Estat des del 1931 que és el confederalisme. Crec que és possible la construcció de Catalunya dintre de l'estat espanyol.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat