Xavier Monge, cap de llista de la CUP a Barcelona

Barcelona · El jove advocat Xavier Monge encapçala la llista i planteja un model de ciutat radicalment diferent al de la resta. Assegura, també, que existeix un 'consens neoliberal' a l'Ajuntament i per tant aquest factor els allunya de possibles acords amb altres partits independentistes.

Després dels diferents actes organitzats –com el de diumenge passat amb un centenar de persones a l'Espanya Industrial- quines sensacions  teniu?
Bones perquè hem aconseguit el suport de diversos sectors de la ciutat que en un principi semblaven més complicats. El fet de fer CUP -Alternativa per Barcelona ha fet que gent com el periodista David Fernàndez , l'escriptor Julià de Jódar, l'exregidora d'Els Verds, Roser Veciana, així com la Trobada Social de Nou Barris s'hagin incorporat a la llista i això et dóna una referencialitat entre les lluites que fa que les sensacions siguin positives.

I quines expectatives us fixeu?
D'expectatives és complicat parlar-ne perquè no tenim cap referent ni resultat anterior. A més, aquestes són unes eleccions atípiques. L'aparició de SI, Reagrupament, les consultes... fan que entre nosaltres mateixos fem 'porres' dispars. Tot i això, som conscients que la barrera del 5% és molt alta i també assumim la dificultat de presentar-nos per primera vegada en una ciutat d'un milió i mig d'habitants.

Proposem que hi hagi un parc públic d'habitatges en règim de lloguer social

Amb aquest projecte més ampli que la CUP quin ventall de gent heu afegit?
Buscàvem una candidatura alternativa amb lluites socials, una suma per l'esquerra de cara a plantejar una alternativa al consens neoliberal que hi ha ara mateix a l'Ajuntament. Aquest és el sector que buscàvem, tot i que és molt ampli i hi ha gent que evidentment no s'hi afegirà, però sobretot determinades lluites socials i veïnals.

Quan comença aquest projecte i qui l'heu impulsat des d'un principi?
A Barcelona, la idea de CUP es comença a gestar després de les últimes eleccions municipals a través d'un primer grup vinculat a l'esquerra independentista. Fa un parell d'anys es va crear i es va presentar públicament (octubre de 2009). Fins llavors ens havíem dedicat a analitzar polítiques de ciutat, reivindicacions, problemes... i a partir d'aquest moment comencem a fer més feina de cara a l'exterior, com per exemple la campanya dels 80.000 pisos buits de la ciutat i la proposta que fem perquè tothom tingui accés a l'habitatge.

De què tracta aquesta proposta?
Tenim moltes mesures pel que fa l'habitatge, però específicament pel que fa als pisos buits primer de tot proposem fer un cens. Aquesta xifra que denunciem és a partir de diversos estudis, però no s'ha fet un cens tal i com assenyala la llei del dret a l'habitatge, hem preguntat a diversos plenaris de districtes i mai han mostrat cap intenció de fer-lo. Si es fa això se'n pot expropiar l'ús de fruït. Nosaltres proposem que hi hagi un parc públic d'habitatges en règim de lloguer social, no estem d'acord amb la construcció d'habitatges per vendre en propietat encara que sigui a un preu reduït, sinó que volem que la titularitat dels immobles segueixi sent pública i que això es vinculi a la renda de les persones que les ocupen. Així es permetria llogar tots aquests pisos buits i seria una mesura de pressió per a bancs i immobiliàries que no treuen els pisos al mercat per mantenir un preu artificial. Alhora, aconseguiríem reduir substancialment el preu.

Determinats lobbys tenen més poder que els mateixos regidors o que el consell municipal o de districte

En termes més amplis, quin és el vostre model de ciutat?
Nosaltres l'hem definit com 'habitable'. Volem que es parteixi d'un urbanisme pensat per les persones que hi viuen; poder gaudir de l'espai públic i no patir-ne les restriccions; disposar d'uns serveis públics que garanteixin els drets bàsics de les persones que hi viuen i una ciutat democràtica que garanteixi la participació de les persones en les qüestions que els hi afecten. Aquest model es contraposa amb l'actual, ja que determinats lobbys tenen més poder que els mateixos regidors o que el consell municipal o de districte.

Veient, doncs, les diferències de model, fins a quin punt van ser reals les negociacions de pacte amb ERC i SI?
Nosaltres vam dir d'un bon principi que no teníem problemes per reunir-nos amb ningú, però que un acord amb la CUP passava per un model i una política determinada que portàvem difonent durant temps. Per tant, pactar amb ERC, que havia governat, sabíem que era bastant complicat. Portabella ha format part de l'equip de govern i ha estat la seva crossa permanent durant els últims quatre anys. Costa de creure que pugui compartir la seva proposta. Pel que fa a SI hi ha un problema molt gran per parlar amb ells ja que no tenen programa de cara a les municipals. No estem disposats a pactar sobre llistes, negociar quotes de poder o entrar a l'Ajuntament per la porta del darrera. Les negociacions pràcticament no van existir, hi ha opcions ideològiques molt distants.

No estem disposats a pactar sobre llistes, negociar quotes de poder o entrar a l'Ajuntament per la porta del darrere

Participareu a la conferència nacional per l'Estat Propi del proper 30 d'abril?
És una proposta bastant indefinida. No sabem exactament què es planteja. En tot cas, el secretariat nacional de la CUP ja exposarà el que es pugui fer en els òrgans corresponents. De moment, és una iniciativa molt a títol individual i per tant desconeixem el paper de les organitzacions.

Un representant de la CUP d'Arenys hi serà...
Sí, i també hi haurà altres militants de la CUP així com d'ERC, SI, RCAT... Tots aquests moviments s'han de seguir de prop perquè poden aportar coses positives com en el cas de les consultes.

Precisament en les consultes veieu un risc de partidització al principi però després veu emplaçar la gent a participar i veu celebrar l'èxit final. Quin ha estat el vostre paper en aquest procés?
La proposta inicial va partir de gent vinculada a la coordinadora nacional de consultes i no pas de gent de Barcelona vinculada a l'independentisme, per tant va agafar en fora de joc no només la CUP sinó moltes organitzacions. Per això hi havia certa por que Barcelona no fes malbé allò que el país havia aixecat, que era una gran mobilització popular sense precedents. De totes maneres, des d'un principi els militants de la CUP s'hi van involucrar i poc a poc s'hi va anar sumant gent, sobretot amb el desplegament pels barris, que era el model pel que creiem que s'havia d'apostar, una mobilització popular.  Per sort, els resultats finals van guanyar la por inicial.

Els Països Catalans han de ser terra d'acollida

Tornant a una qüestió més local, com afronteu el repte de les polítiques sobre immigració?
En primer lloc cal superar determinades propostes xenòfobes o racistes com les que adopta el Partit Popular a l'Àrea Metropolitana, tal i com pregona Garcia Albiol i assumeix Fernández Díaz sense massa complexos. Creiem que els Països Catalans han de ser terra d'acollida i per tant el que proposem és que aquesta gent siguin catalans i catalanes com qualsevol altre. Cal aturar vinculació entre immigració i delinqüència o inseguretat ja que la relació és en causes socioeconòmiques i per tant cal abordar-les i no buscar bocs expiatoris o objectius per demonitzar. D'altra banda  cal avançar cap a la interculturalitat. Una cultura popular i catalana comuna ha de poder  conviure i ser compartida amb el que aquestes persones porten. Amb la cultura catalana com a mínim comú denominador, compartint i respectant les altres cultures de la ciutat, és possible aquest marc de convivència.

Tot aquesta campanya com la financeu tenint en compte que partiu de zero?
Els diners vénen de les quotes dels militants i de tots els estalvis que hi estem posant. El pressupost ronda els 15.000 euros, que és el que es pot gastar qualsevol altre partit en una setmana en un districte. Sobretot comptem amb la militància, amb encartellar nosaltres, fer-nos-ho nosaltres. Nosaltres juguem una altra lliga, no és la de les grans aportacions, sopars de cent euros el cobert ni donacions estranyes que després passen factura...   Tampoc ho volem. Volem tenir les mans lliures per poder fer la nostra política i això passa per l'autogestió.