Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 1 de de juny del 2011 | 17:16
Entrevista · Política
Ferran Casas
Periodista

"El PP ha passat al centre de la política catalana"

Ferran Casas repassa en una entrevista a Tribuna.cat com ha quedat el panorama polític català després del 22-M. El periodista destaca el nou paper que tindrà el PP, perfila què pot passar amb les forces del tripartit i posa la lupa en els partits minoritaris que prenen cada vegada més força. Ara bé, subratlla que en el govern de CiU no es veuran canvis substancials fins després de les eleccions estatals.

Entrevistem a Ferran Casas, cap de política del diari Ara

Fa uns mesos semblava que tot quedava pendent per després de les eleccions municipals. Quins són els canvis fonamentals que veurem a partir d'ara en el govern d'Artur Mas?
Començarà a governar tot i que encara estem al mig del cicle, falten les eleccions espanyoles. A partir d'aquell moment començarà de veritat la legislatura i es veurà si grans apostes com el pacte fiscal poden donar fruits o no. Ara es salvaran alguns 'matchball' com els pressupostos però després de l'estiu ja estarem en precampanya per les estatals.

Per tant el govern català està hipotecat a una més que possible victòria del PP?

Bé, és el que han volgut. En les eleccions la idea de CiU era clara: pacte fiscal a negociar amb el nou govern. Per tant s'aposta per intentar que a Madrid no hi hagi majoria absoluta i així poder negociar. És el que van oferir als votants i el que va triomfar el passat 28N.

Rubalcaba parla de ''relacions complexes'' amb Catalunya però assegura que sap com afrontar-ho. Quina diferència hi ha entre ell i Rajoy?

He conegut a Rubalcaba i serà més simpàtic o més intel·ligent però encara que no ho sembli igualment t'està dient que no. El que passa és que el catalanisme s'ha desplaçat més cap al sobiranisme i Madrid no ha canviat. El seu model d'estat des dels 70 fins ara no ha seguit aquesta trajectòria sinó al contrari, més cap a la centralització. Ara bé, hi ha algunes diferències de matís. El PSOE va permetre l'Estatut i el PP va recollir firmes en contra. La seva concepció de model d'estat s'assembla molt però no és la mateixa.
El catalanisme s'ha desplaçat cap al sobiranisme i Madrid no ha canviat
I pel que fa al PP a Catalunya fins a quin punt pot entrar en escena? De quin grau de poder estem parlant?
Ara el PP està al centre. Va ser significatiu que, abans de constituir-se el Parlament, Alicia Sánchez Camacho va demanar a  la presidenta que en comptes d'estar en un racó de l'hemicicle (com sempre) ara volien estar al centre. Rajoy també comparteix la idea que han de ser un partit central i de govern a Catalunya. Després del 22-M molts ciutadans catalans estaran governats pel PP per primera vegada. Hi ha un canvi de paradigma, han sortit del racó on sempre havien estat. D'altra banda, ens queixàvem que el PSC està subordinat al PSOE, però quan parlem dels populars catalans hem de pensar que per no tenir no tenen ni autonomia de caixa.

Mentrestant el PSC es troba immers en una crisi interna. Trontolla entre Catalunya i Espanya?

Jo crec que no, seria simplificar-ho. El problema és de la identitat de l'esquerra a nivell europeu però s'hi afegeix el tema de les relacions entre Catalunya-Espanya i PSC-PSOE. Però el conflicte de les 'dos ànimes' està superat. La generació de Corbacho, Montilla, De Madre... i de l'altra banda de Maragall, Castells... estan de retirada. Jo crec que ara prendran molt més protagonisme nous dirigents d'entre 35 i 45 anys i de determinats alcaldes que no són ni d'una banda ni de l'altra.

Podria ser Manuel Bustos?

En absolut. No crec que representi la centralitat política del PSC. Em refereixo més aviat a Ballesteros, Ros, Navarro...
Castells i Carod poden aportar idees però la seva carrera política ja ha acabat
Per tant, és inviable un nou partit com ideaven Castells i Carod?
Sí, jo crec que en el seu moment van llançar aquesta idea a l'aire per veure quins suports rebien però no n'ha obtingut. Crec que el seu nivell intel·lectual és molt alt i poden aportar idees però la seva carrera política ja ha acabat.

Quin és el paper d'ERC en una societat que li acaba de donar l'esquena?

Entenc que el relleu i el proper congrés marcaran molt això. Com sempre, en l'independentisme hi han dos fronts: prioritzar l'entesa amb independentistes o l'esquerra nacional.

Sembla que tota la direcció opta per la segona opció...

Segurament és una estratègia que té un recorregut més curt però també més sòlid. És a dir, un partit que sigui un 'tutifruti' independentista pot obtenir molts vots i recollir un malestar en un determinat moment però un partit d'esquerra nacional pot tenir molta més estabilitat dins el govern. És el que ha passat amb ICV, que de fet coincideix amb ERC amb moltes coses.

Però ICV no està per anar de bracet amb ERC tal i com pretenen alguns dirigents com Ridao...

Sí, perquè segurament fan una aposta més conservadora. Després del tripartit són els únics que han mantingut la quota de representació i, per tant, no volen fer 'invents'. Ara bé, això té un sostre: entre 10 i 12 diputats al Parlament. Difícilment aspirarà a tenir 30 diputats i per tant optar a governar Catalunya o condicionar el govern.

Sembla que la CUP està començant a ocupar l'espai electoral d'ERC tot i ser projectes diferents. Fins on pot arribar aquest recorregut que s'està gestant des de fa temps?


És el mateix espai, el de l'esquerra nacional o independentista. Les contradiccions d'ERC no les ha tingut la CUP. En el govern s'ha perdut la imatge de 'mans netes, aire fresc, partit diferent...' i una part d'això ho recull la CUP. Evidentment hi ha matisos i una altra perspectiva ideològica, però ve a ser això; un vot contestatari cap a algú que ho farà 'diferent'. La millor prova és a Girona, on un espai s'ha menjat l'altre.

Per tant ara que ERC torna a l'oposició, algú dels dos ha de perdre?

O que l'espai s'atomitzi.

I Solidaritat?

El recorregut de Solidaritat a les municipals és complex. La CUP portava molt temps treballant als municipis mentre que SI es va crear fa sis mesos amb un personatge molt mediàtic com en Laporta i va triomfar. Ara bé, costa molt entrar en els municipis i més quan el discurs és monotemàtic en clau nacional.
En el govern, ERC ha perdut la imatge de 'mans netes, aire fresc, partit diferent...' i una part d'això ho recull la CUP
De fet, SI i Rcat reben més suports quan actuen en el marc nacional. Estan condemnats a entendre's?
És evident que no hi ha tant mercat per tanta marca.

Com a la resta d'Europa, l'ultradreta pren força. Ens hem de preparar per a veure governs amb PxC o simplement ha estat un vot de protesta en temps de crisi?

Voldria pensar el segon però em temo que l'extrema dreta o vot xenòfob ha vingut per quedar-se. Si no és a través de PxC serà a través del PP. Anglada i Garcia-Albiol diuen el mateix i on el PP fa aquest discurs, PxC no ha obtingut representació. La crisi és mundial i la gent que ha vingut, per molt que hi hagi crisi aquí, viu pitjor als seus països d'origen i per tant difícilment marxaran. Fa molt 'repelús' que aquesta gent (PxC) governi, però també hi ha qui creu que a l'hora de governar es veu com les seves propostes queden en no res. No es pot discriminar a la gent per qüestió de nacionalitat i saltar-se la llei. A França ja ha passat, ja que quan han arribat a alcaldies grans s'ha vist com no estan preparats i no poden dur a terme les seves promeses.

El català està més que amenaçat tant a les Illes com al País Valencià. Una lectura positiva a contracor és la unió de forces catalanistes?

L'única cosa positiva és que els partits nacionalistes i progressistes han fet un resultat que no està malament. Sobretot al País Valencià, on és molt significativa la irrupció de Compromís. Aquest vot també s'ha d'entendre per la deriva que ha fet el PSPV, que ha anat a jugar al camp del PP a nivell identitari, mediambiental, urbanístic... i sempre perd. Per això hi ha hagut una deriva d'electors que han apostat per una esquerra nacional. No obstant, d'aquí a trencar unes majories del PP que són molt sòlides encara que queda molt. Tot i això els populars han perdut molts vots i cal veure com acaben els escàndols per corrupció. Pel que fa a la llengua, és evident que el cosmopolitisme del PP acaba a Madrid i el català només és un element folklòric i de decoració.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat