Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 13 de d'abril del 2011 | 16:39
Entrevista · Societat civil
Xosé Manuel Beiras
Fundador del BNG

"No es pot comptar per res amb cap resposta positiva per part d'Espanya"

Xose Manuel Beiras és una de les persones que probablement porta més temps militant per alliberar el seu poble de l'estat espanyol. Tot i que ja no està al capdavant del BNG, Beiras hi segueix formant part de forma activa i molt crítica.

Xose Manuel Beiras

Recentment ha estat a Barcelona per actuar per tercera vegada com a observador internacional en les consultes per la independència. Es mostra molt entusiasmat amb el procés i amb tot el moviment que genera al seu voltant però també té molt clar que el que succeeixi a partir d'ara no es donarà principalment en els partits polítics.

Quina sensació té després d'haver viscut aquesta darrera consulta...

Barcelona és una gran ciutat, amb molta immigració, les relacions estan més atomitzades i els nexes entre la gent són més petits. Per tant, em sembla un repte molt més difícil que els anteriors i s'ha superat amb escreix. Realment extraordinari. La participació ha estat molt significativa i més si la comparem amb el 10 % de la consulta de la Diagonal.

Però el més extraordinari per mi són dues coses. Una és la capacitat d'organització. A més amb Yann Choucq, advocat bretó, vam fer diferents proves fent intentar votar gent que no podia i no va ser possible. Això és extraordinari fins i tot pel que comporta logísticament. La segona qüestió és el compromís actiu de tants ciutadans per dur a terme tot un procés que dura molts mesos.

Tot i no ser vinculant, quina creus que és la transcendència real d'aquest esdeveniment?

Crec que l'efecte més important recau en la dinàmica interna de Catalunya. No hi ha força política que pugui fer la vista grossa davant el que està passant. Una altra cosa és que això porti a un canvi rotund en el comportament polític a les institucions. Reforçarà una mica la línia dels grups que estan en l'òrbita independentista... Però sobretot posa de manifest que hi ha un percentatge alt de població activa que té les coses molt clares sobre un tema que constitucionalment és aberrant, que és que no  es reconegui el dret a l'autodeterminació. Aquesta ciutadania ho qüestiona clarament. Crec que a partir d'aquesta consulta es podrien articular espais polítics amb institucions paral·leles, civico-polítiques, no en el marc institucional, que esdevinguin un contrapoder. A més l'evolució dels estats actuals a Europa dóna lloc cada cop més a diferenciar entre ciutadania activa i passiva, el que és un disbarat, és una de les malalties del sistema democràtic. Per tant aquesta ciutadania no es pot menysprear en el pla institucional.

El règim està a la defensiva, encapsulat, i aquesta actitud l'han assumit no només la dreta reaccionària sinó també el PSOE

Però Espanya...

En el marc de l'estat espanyol jo soc completament escèptic respecte a la idea que pugui tenir influència a curt termini ni això ni res. El meu diagnosi és que l'estat espanyol està en un procés de descomposició de la Segona Restauració Borbònica anàleg al de la primera. Estem en un procés de  degeneració de les seves institucions i del model democràtic que prové de fa 200 anys però en el context actual de crisi i globalització. El PP és la metamorfosi del franquisme, estem veient emergir un nou franquisme sense Franco, i el règim està a la defensiva, encapsulat i aquesta actitud l'han assumit no només la dreta reaccionària sinó també el PSOE. Per tant penso que és difícil que l'aparell d'estat reaccioni amb sensatesa. Hi ha una mena de tancament en un castell kafkià amb moltes qüestions. Per exemple el que passa amb sortu, ja que sí s'hagués d'ilegalitzar algú és el PP per ser còmplices de delictes contra la humanitat a l'Iraq, mentides per les armes de destrucció massiva o les mentides de l'11-M. No es pot comptar per res amb cap resposta positiva per part d'Espanya. Així, però, l'estat també fomenta la independència i si aquest poble fa passos estarà molt més a prop...

Hi ha més moviment independentista al carrer, creix sociològicament, però en canvi baixen els resultats electorals dels partits independentistes. Com s'entén?

Fent una simplificació, ja que hi han moltes més variables, això posa de manifest la trajectòria divergent entre les institucions polítiques i la ciutadania. Això és un problema present en la majoria d'estats, com a mínim en el centre del sistema. Per exemple, la crisi, com es pot entendre que els governs acceptin plans d'ajust econòmics anàlegs als dels anys setanta en el moment en que estan completament desacreditats, sense que la ciutadania es rebel·li? En canvi, en un país minúscul com Islàndia sí han plantat cara a l'hora de negar-se a pagar als bancs estrangers i han processat alts càrrecs responsables del mateix que ha passat aquí. No és d'estranyar el que passa. Les institucions són una "carallada", són pur marqueting i això fa que la gent més conscient i activa o no voti o voti opcions minoritàries. Està en crisi el disseny dels sistemes democràtics liberals.


No es pot comptar per res amb cap resposta positiva per part d'Espanya

A Galícia, amb el BNG la dinàmica ha estat la mateixa...

Va baixar precisament perquè es va entrar en la dinàmica de l'aparell d'estat en comptes d'entrar en la dinàmica de la societat civil. S'havia arribat a desplaçar el PSOE en alguns llocs i a ciutats com Vigo es va aconseguir el 35% dels vots però quan s'entra en el govern es pensa en intentar que no molesti la gent que protesta en comptes de posar-se al seu costat.

 

Hi veus punts en comú amb el que ha passat a Esquerra?

Anàleg. És diferent perquè són partits diferents en països diferents però el que ha passat és molt similar. Cada cop pren més importància les qüestions de dinàmica d'estat que el procés ideatori, d'iniciativa i coratge polític.

Les institucions són una "carallada", són pur marqueting i això fa que la gent més conscient i activa o no voti o voti opcions minoritàries


Quan parles d'alguna iniciativa cívico-política  al marge dels partits...

En aquests contextos és una qüestió lògica. Si el BNG es deixa portar per la dinàmica de les institucions i es converteix en quelcom obsolet vol dir o que el poble gallec està morint o que apareixerà l'alternativa al nacionalisme com va passar als 70. Això serveix de símil per a les consultes. Aquest procés o bé és assumit i integrat per les opcions polítiques actuals o bé generarà una alternativa política.

 

La crisi actual és una oportunitat per a fer fortes les reivindicacions independentistes o més aviat les releguen a un segon pla?

Els mecanismes d'alienació que operen sobre la gent són més forts que mai. Llavors, evidentment, l'aparell de propaganda del poder orienta les coses de manera que la preocupació de la gent no sigui la sobirania i quedi en un tercer o quart pla. Una altra cosa és que la crisi estigui lligada estrictament amb aquesta qüestió. Si un país com Catalunya o Galícia disposa dels propis mecanismes fer front a la crisi la resposta serà molt més efectiva. Al BNG ens vam oposar a l'entrada a la UE, i vam passar de 5 diputats a 24, ara els camperols i pescadors depenen de Brussel·les i per tant tenim menys capacitat de decisió. Per tant s'hauria de fer alguna campanya similar fent el plantejament correcte: la lluita per la sobirania política.

Aquest procés o bé és assumit i integrat per les opcions polítiques actuals o bé generarà una alternativa política

Les candidatures a l'esquerra del BNG com Nós-UP -salvant les distàncies- recorden a la CUP... Com entén la seva irrupció?

No és fàcil, és un fenomen molt incipient. Cal tenir en compte que el BNG és un front, no un partit polític i per tant té un ventall molt ampli de grups i miltants. Molta gent que podria integrar-se en aquestes candidatures continua al BNG i no ha donat el pas perquè aposta per regenerar aquesta estructura i mentre això no s'esgoti no hi haurà aquest transvasament.

És optimista amb que el BNG es mantingui?

No. Les probabilitats de canvi són menors. Això no vol dir que la nostra actitud hagi de ser marxar, perquè considerem que cal esgotar totes les vies. Nosaltres en l'última assemblea vam donar un ultimàtum al BNG exigint una sèrie de mesures...

Recentment ha complert 75 anys. Vostè, amb aquesta llarga trajectòria política, quin creu que és el principal missatge per als joves d'avui en dia?

Que facin de ciutadans i republicanament! Ser republicà implica que ningú pot dominar a ningú. La llibertat depèn de que tinguis independència material, res ens ha estat donat. La gent jove no pot pensar que els drets o llibertats de què gaudeixen van ser gratis. Les llibertats es conquisten. Això vol dir que els ciutadans han de ser actius, si no es converteixen en súbdits. Admeto que soc un provocador de rebel·lions cíviques, però és l'única manera de canviar l'estat de les coses.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat