A 1/4 de 2 del migdia del dimarts 5 de maig de 1981, després de 66 dies de vaga de fam, el patriota irlandès Bobby Sands, integrant de l’IRA, va morir a la presó de Long Kesh a l’edat de 27 anys. Sands havia entrat a formar part de l’IRA el 1972, l’any en què els ‘troubles’ es van cobrar més morts per part de l’exèrcit britànic.
Empresonat el 1976, va liderar la vaga de fam perquè al presos irlandesos se’ls reconegués l’estatuts de ‘pres polític’ i que, per tant, no estiguessin subjectes als reglaments que afectaven els delinqüents comuns. Just després que de l’inici de la vaga de fam va coincidir el fet que s’havia d’escollir un nou diputat per al parlament. La comunitat catòlica, tant la més propera al SDNP com la propera al Sinn Féin, es va unir per proclamar Sands com a candidat. El 9 d’abril, Sands va derrotar el candidat republicà i es va fer amb l’escó. Després de la seva mort, nou membres més de l’IRA i l’INLA que havien secundat també la vaga van morir. Les seves morts van generar un corrent de solidaritat en el conjunt del republicanisme irlandès, alhora que aquest primer èxit electoral va començar a empènyer el Sinn Féin a optar exclusivament per la via política per defensar els seus arguments.
L’efemèride coincideix amb la polèmica que s’ha iniciat últimament al Nord d’Irlanda, en què, en el marc del renovat procés de pau i amb l’entrada en vigor de la llei antiterrorista britànica –que penalitza la glorificació de la violència–, hi ha qui planteja que els murals que decoren les parets de la majoria de poblacions nord-irlandeses haurien de desaparèixer.
