El DUP i el Sinn Féin han trobat una primera coincidència en els seus respectius programes electorals. Tant els unionistes com els republicans coincideixen en afirmar que el govern que sortirà de les eleccions de dimecres a l’Assemblea d’Irlanda del Nord patirà batalles diàries. El Sinn Féin va ser qui primer va aixecar la llebre per tal que el DUP, en el seu etern intent de distanciar-se dels republicans, es reafirmés en el compromís de formar govern. Però, en comptes d’això, el DUP ha corroborat l’anàlisi republicà. Talment com ja va passar amb el govern sorgit el 2003, l’entesa entre els dos partits principals es preveu sota mínims.
Tot i això, el Sinn Féin fa una lectura particularment positiva de la situació. Segons Martin McGuiness, futurible viceprimer ministre de l'Assemblea d'Irlanda del Nord, el partit de Ian Paisley ha evolucionat del mai al no i el potser, fins arribar a l'actual possiblement, només possiblement, sí. Aquest canvi de posició fa pensar al Sinn Féin que l'unionisme està preparat per acceptar, per primera vegada en la història, l'existència d'òrgans de poder Nord-Sud, un fet que suposaria "l'inici d'un procés de reconciliació nacional".
Però avançar en la implementació dels Acords del Divendres Sant no és una tasca que només veuen amb recel els unionistes. Si Stormont tira endavant i es crea un Consell Ministerial per a tota l'illa, significaria que el viceprimer ministre nord-irlandès passaria a presidir aquest nou òrgan. Per tant, McGuiness seria una veu internacionalment reconeguda per parlar en nom de tots els irlandesos de tota l'illa, un paper que fins estava reservat en exclusiva al taoiseach -el primer ministre de la República-, que veu amb recel aquesta pèrdua d'atribucions en favor d'un partit que compta amb implantació a les dues bandes de la frontera i que pot dificultar la seva reelecció en les legislatives de juliol.
A les anteriors eleccions a l'Assemblea, el 2003, amb una participació del 63%, el DUP va aconseguir el 25,7% dels vots, mentre que els Sinn Féin va fer-se amb el 23,5%. Aquesta va ser la primera vegada que les dues formacions van superar els més moderats UUP de David Trimble i el SDLP de John Hume, Premis Nobel de la Pau 1998. Els sondejos indiquen que ambdues formacions continuaran sent hegemòniques entre les seves comunitats. Així mateix, diversos sectors unionistes fan una crida al vot útil i avisen que una excessiva fragmentació del vot protestant cap a partits encara més extremistes que el DUP -com el Partit Unionista del Regne Unit (UKUP), o el Partit Unionista Progressista (PUP), proper als paramilitars de la Força de Voluntaris de l'Ulster (UVF)-, podria beneficiar el Sinn Féin i convertir-lo en la primera força del nord d'Irlanda, tot i que la comunitat catòlica encara és menys nombrosa que la protestant.
Sigui quin sigui el resultat, els líders de l'unionisme i del republicanisme hauran de compartir el poder a l'Assemblea de Stormont, ideada amb una estructura que obliga a l'acord. Quan els integrants de l'Assemblea prenen possessió del càrrec, s'autodesignen com a ‘nacionalistes', ‘unionistes' o ‘altres'. L'elecció dels principals càrrecs del govern ha de comptar amb el beneplàcit d'una majoria qualificada de vots provinents de les dues comunitats.
