El Sinn Féin, l’únic partit irlandès amb presència a tota l’illa, afronta les eleccions generals de dijous a la República convençut que la formació de govern a l’Assemblea del Nord de l’illa li reportarà importants beneficis al conjunt del país. El 24 de maig tenen lloc les eleccions generals al Dáil, l’assemblea parlamentària que haurà d’escollir el primer ministre (Taoiseach) per als propers cinc anys, càrrec que ocupa Bertie Ahern des de 1997 i que opta a revalidar per tercer mandat consecutiu, emulant els tres mandats de l’històric Eamon de Valera, el fundador de la República.
Els republicans es presenten a les eleccions exposant que han proporcionat una "nova energia i una nova dinàmica a política irlandesa". El Sinn Féin avisa que aquesta és una "oportunitat sense precedents" per continuar "el viatge cap a una Irlanda Unida". Els sondejos electorals atorguen al Sinn Féin al voltant d'un 9-10% dels vots totals, multiplicant per tres el 3% de sufragis que va sumar el 2002, traduïts en 5 escons.
És molt possible que els seus vots dels diputats republicans acabin decantant la balança del futur govern de la República, ja que les enquestes preveuen uns resultats molt ajustats entre les dues possibles coalicions, el Fianna Fáil d'Ahern amb els demòcrates progressistes que ja governa actualment, o la coalició de l'arc iris, que implicaria els actuals partits de l'oposició: el conservador Fine Gael, els laboristes i els verds.
Tot i això, els partits del Sud continuen tractant el partit de Gerry Adams amb la mateixa superioritat amb què l'han tractat des de fa anys, incapaços de comprendre el nou marc polític que la formació ha obert per al conjunt de l'illa. Diversos dirigents del Fianna Fáil, partit que també es reclama republicà, han anunciat que rebutjaran el suport del Sinn Féin per a formar govern.
L'endemà de les eleccions, quan els irlandesos hagin expressat el seu vot, uns i altres veuran que el camí cap a la reunificació és molt més senzill, tal com es va visualitzar quan es va constituir el nou govern de l'Assemblea del Nord d'Irlanda, quan fins i tot Ian Paisley va acceptar la legitimitat de la sobirania irlandesa sobre els Sis Comptats.