Les esperances que tant republicans com unionistes formulaven amb intensitat el 7 de març, s’han acomplert. Tant els barris unionistes de Belfast com el barri catòlic, Belfast Oest, creien fermament que, el 26 de març, hi hauria acord. Alguns republicans, fins i tot, argumentaven amb sornegueria que al DUP li interessava liderar el govern per, si més no, frenar o suavitzar el desplegament de l’assemblea. I així ha sigut. Gerry Adams –amb el lliri blanc a la solapa, en honor als patriotes morts a la rebel·lió de Setmana Santa de 1916– i Ian Paisley, asseguts en una mateixa taula, han fet història anunciant [vídeo] que el nou govern del nord d’Irlanda començarà a caminar el 8 de maig. Adams no ha dubtat en recalcar que l'acord trasllada els sis comptats a una "nova era", mentre que Paisley -futur primer ministre de l'assemblea- considera que el govern regional "pot aportar un progrés real a les vides de tothom que habita en aquesta part del Regne Unit".

L'acord també és un mèrit en la carrera política de Tony Blair, qui ha ajudat la cúpula del Sinn Féin a convèncer els republicans de la inutilitat de la lluita armada, així com ha fet tots els possibles perquè l'unionisme acceptés que, tard o d'hora, havia de negociar amb els catòlics i, per extensió, amb la resta d'irlandesos, i que seria el resultat d'aquestes converses les que determinaria què volen i què no volen ser els nord-irlandesos. L'èxit de Blair, així com del taoiseach Bertie Ahern, es pot mesurar en les declaracions de l'abans furibund Paisley, que en la presentació de l'acord ha volgut deixar clar "que estic compromès a treballar no només per a aquells que van votar el DUP, sinó per a tothom".

El nou govern estarà conformat per quatre ministres del DUP, tres del Sinn Féin, dos del PUU i un del SDLP, amb Paisley com a cap de l'executiu i Martin McGuinness com a viceprimer ministre.