València ·
Fastiguejada d'una classe política completament desprestigiada (dels governants, per corruptes, i de l'oposició, per inepta), la societat civil valenciana va mobilitzar-se al carrer el proppassat dissabte, 31 d'octubre. La vigília del dia de difunts, milers de ciutadans van clamar per la regeneració de la política autòctona, que als òrgans de poder gairebé està copada pel Partit Popular. Cal més ètica política, és clar, però també calia que la gent, a banda dels partits, hi diguera la seua. I dissabte, per primera vegada, la gent ho va fer.
La gentada, de fet, recordava la que el 17 de novembre d'ara fa un any va omplir el centre de València exigint un ensenyament públic de més qualitat. Aleshores, l'esperit reivindicatiu va tallar-se de soca-rel quan el govern valencià va suggerir la retirada temporal del decret que obligava a impartir educació per a la ciutadania en llengua anglesa. Aquella picada d'ull de la Generalitat Valenciana, que en realitat només era un dels tretze punts per què es revoltava la Plataforma per l'Ensenyament, va acabar dissolent, com el sucre al cafè, aquella ràtzia impetuosa dels governats en contra dels governants.
En aquesta ocasió el nombre de manifestants ha estat potser una mica inferior, sí, però no gens negligible. Entre 40.000 i 50.000, segons els organitzadors. Uns 2.500, segons la policia autonòmica, que fins ara mai no donava dades de participació. L'intent de reduir-ne l'impacte té a veure, per suposat, amb la por que al partit al poder genera aquesta resposta ciutadana d'espectre ample. Perquè, i és ací on hi ha el fet determinant, aquesta marxa contra la corrupció política no tenia al darrere el suport inicial de cap partit ni de cap entitat en concret. Era molt més que això, i és això que esglaia al PP: la manifestació, amb el lema "Per les víctimes de la corrupció", duia el segell de la xarxa, d'Internet, que mitjançant la xarxa social Facebook va ser capaç de mobilitzar desenes de milers de persones. En un temps rècord i sumant-hi tot de rostres coneguts (també de polítics, sí).
La plataforma de cibernautes convocant avisa que continuaran exigint al carrer allò que se'ls nega als despatxos, çò és, una resposta cívica de la classe política. De tota. Del govern, com a govern en dubte que és, i l'oposició, com a alternativa seriosa al govern que hauria de ser. Mentrestant, el PP mira de restar-hi protagonisme. No els ha agradat gens que la marxa ocupara portades de diaris no sols del país, sinó també de l'estat, i encara menys dels de diumenge. Per això miren de tranquil·litzar el personal que li és més o menys afí i afirmen que la manifestació va ser seguida per grupuscles d'extrema esquerra, i que a ella van afegir-se polítics del PSPV-PSOE als quals no els va importar de compartir protesta "amb tot de gent que brandava banderes estelades".
s evident que hi havia quadribarrades i estelades, com no podia ser d'una altra manera. I és igualment lògic que s'hi sumaren socialistes a títol individual, com ara la presidenta i secretari general del partit al cap i casal, Carme Alborch i Salvador Broseta. Era la resposta educada de tota una oposició al PP que no admet la situació que s'ha creat, amb un PP ommipotent a qui ni tan sols no fa mal, amb les enquestes a la mà, l'espectacle de corrupció, mentides i deslleialtats en què s'ha convertit la política valenciana. Cosa que no evita, per cert, que molts dels manifestants també estigueren descontents amb la poca operativitat que demostra l'oposició a les Corts.
Caldrà copsar l'efecte que tindran les properes convocatòries. s plausible que siguen tan o més exitoses com aquesta, atès el desenfrè en què sembla immergit el 'cas Gürtel'. Potser s'hi anirà sumant més i més gent, que al seu torn, i amb la seua protesta al carrer i a la xarxa, miraran d'obrir els ulls a aquells que encara pensen que tot va bé i que no s'hi val un canvi. s justament això el que preocupa als dirigents del PP: que el carrer prenga la paraula. Aquest, sense dubte, és molt més perillós que no els partits que diàriament es limiten a dir-los el nom del porc sense generar cap il·lusió als ciutadans. La seducció que puguen despertar aquestes formacions ja vindrà després.
