Barcelona · La paraula cultura al si dels Governs acostuma a venir del bracet, generalment, de moltes malaguanyades expressions i adjectius: prescindible, poc prioritària, secundària. El que ha volgut dir, en també no pocs casos, un finançament escàs i limitat.

El Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, però, ha tancat aquesta setmana la conferència L'acció institucional actual a favor del català que s'ha fet a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb un resum del que ha representat el seu pas per la conselleria i amb una defensa de la cultura com la quarta porta de l'Estat del benestar: una vertadera potència encara per desenvolupar.

Tresserras ha deixat clar l'objectiu del seu mandat: incloure la conselleria de cultura dins els mínims de l'Estat i convertir la cultura en el nou biòtop català, un vertader ecosistema imprescindible per a la competitivitat de Catalunya. En aquesta conferència Tresserras també ha pronosticat un futur proper per a cultura com a revulsiu d'altres sectors dins la societat catalana i com un vertader regenerador de l'ecosistema social.

En aquest sentit, l'encara conseller -que ha dit la conferència ja en clau de comiat- ha advocat per les principals necessitats per la continuïtat d'aquest projecte: el continu creixement de la instal·lació d'equipaments culturals (la continuïtat d'inversió en el Pla d'Equipaments Culturals) i la interconnexió de Catalunya en xarxa.

Llei del cinema i Pla d'Equipaments Culturals: fites encarades cap al futur
La xerrada del conseller Tresserras, que obria el cicle de conferències L'acció institucional actual a favor del català organitzat per la Societat Catalana de Sociolingüística, ha servit alhora per repassar l'historial del conseller en matèria cultural. Tresserras ha destacat la dificultat amb què topa constantment la cultura catalana per assentar-se al mercat a través de la polèmica que molts han aixecat per l'aprovació de la Llei del Cinema català. Tresserras també ha volgut destacar l'aprovació de 3500 nous equipaments culturals durant la seva estada a la Generalitat, i ha calculat que, en un termini de deu anys, en caldran 400 més, el que suposa una nova inversió de 1.500 milions d'euros d'afegit.