Maria Folch · "No es pot negociar amb aquells que et volen destruir". Les declaracions d'Oriol Pujol han resultat, aquesta setmana, ser el nervi central de l'opinió de partits, societat civil, sindicats, professionals de l'ensenyament i de pares i alumnes del Principat de Catalunya sobre la reforma educativa. Aquells qui dubtaven que les inèrcies partidistes tombéssin l'acció conjunta de país a favor del dert a decidir, aquesta setmana han corroborat que tot és possible si allò que cal és protegir els pilars fonamentals del país.

Sota el paraigües d'una estratègia que fa esfereïr per la seva simplicitat ─que el PP a Madrid segueixi al Principat la línia Bauzá d'anul·lació total de la llengua pròpia a les aules és posar-se tot el país a la contra de manera automàtica─ el ministre d'Educació José Ignacio Wert ha presentat un despropòsit pseudofranquista de reforma educativa aquesta setmana.

Una anàlisi en diagonal de la norma, quant a matèria lingüística, justifica la seva qualitat absolutament predemocràtica: la llei suposa acceptar que l'alumnat podrà obtenir el títol d'ESO sense examinar-se de català, que l'assignatura de català a l'ESO queda relegada a assignatura d'especialitat (per sota de les troncals i les específiques), que el ministeri d'educació comptarà amb més força per establir els continguts de les matèries, i que les comunitats autònomes hauran de pagar l'educació privada d'aquells nens que vulguin ser escolaritzats en castellà (no s'especifica quines matèries s'impartiran en català i quines en castellà).
La proporció de l'atac és tan desorbitada que compta amb totes les propietats per a consagrar-se com el darrer de tots de la història de Catalunya"
Des del Principat no s'ha de permetre que l'apartheid lingüístic que suposa la reforma de Wert sigui un atac qualsevol: la proporció és tan desorbitada que compta amb totes les propietats per a consagrar-se com el darrer de tots de la història de Catalunya. Wert i la seva reforma han de representar, en l'actual clima de negociacions per a la formació del nou govern que ha de portar el país cap a la llibertat, l'oli que permeti fer rutllar d'una definitiva vegada el pacte de govern necessari i políticament transversal que, amb tota l'energia, es dirigeixi cap a l'únic objectiu: generar un consens a favor d'una consulta per la independència.

Les repercussions corroboren la unanimitat
Rigau ha sentenciat que la reforma de la norma relega el català a la llengua dels súbdits i els esclaus. Ha estat l'inici d'una cascada de declaracions provinents de l'àmbit polític, social, cultural, professional de Catalunya ─i fins i tot provinents del País Valencià, les Illes o Galícia─ que fan evident que allò que sembla tan difícil de dur a terme, la consagració d'un consens a nivell nacional, és definitivament possible.

La totalitat de les forces polítiques de Catalunya, a excepció del PP i C's, ha rebutjat frontalement la proposta de Wert i ha cridat a la submissió des del Departament d'Ensenyament. Per altra banda, els sindicats majoritaris del país (CCOO, UGT i USTEC-STEs) també han rebutjat frontalment la reforma, l'Assemblea ha apuntat a què l'Estat espanyol no havian atacat mai Catalunya fins a aquests límits "perquè mai no havíem estat tan a prop d'assolir la llibertat", Òmnium Cultural ha posat l'accent en la gran necessitat d'un Estat propi per a evitar aquestes agressions al català i Somescola.cat, a través de la Plataforma per la Llengua, ha dit que la reforma és una mesura que "ens retorna a un passat predemocràtic".

Principat enllà, les repercussions que també han seguit una mateixa línia s'han fet sentir ràpidament a la premsa. Des del País Valencià, Escola Valenciana ha lamentat el "greu atac" a la llengua que suposa l'avantprojecte Wert i ha demanat la retirada d'aquesta mesura. Des de Galícia, el Bloque Nacionalista Galego (BNG) ha asegurat que el projecte educatiu de Wert és el retorn a "la caverna del franquisme".

La desconstrucció des de fora va quedar consagrada des de la primera sentència del Tribunal Constitucional en contra de l'Estatut català. Ara, els nuclis polítics més dubtosos sobre el dret a l'autodeterminació a Catalunya (el PSC i Unió) han de demostrar el suport incondicional a la insubmissió de la Consellera Rigau i a la protecció de la immersió lingüística com a pilar fonamental de l'Estat català. La construcció des de dins acaba de començar.