CEEC · Els actes en que està treballant la Comissió 100 Anys d'Estelada, consisteixen en l'elaboració d'un manifest en que es demana que es dediqui un carrer o plaça als germans Badia. La intenció és que un gran nombre de personalitats, així com de ciutadans, el signin, per tal de fer pressió sobre les institucions.

A més, en diferents mitjans de comunicació aniran apareixent ressenyes sobre aquests patriotes, i es demana que es difonguin abastament tant a nivells professionals, com entre aquelles persones que tinguin blogs, portals, etc. En la pàgina web de la Comissió 100 Anys d'Estelada podreu anar seguint els esdeveniments.

Reproduïm les breus biografies que es recullen en la pàgina esmentada sobre els germans Badia.

"Miquel Badia: Torregrossa 1906 - Barcelona 1936

Nascut a Torregrossa (les Garrigues) el 10 de març del 1906. Va estudiar batxillerat a Lleida i el 1922 es va traslladar a Barcelona per ser pilot de la marina mercant. Es va afiliar a Estat Català quan Macià l´acabà de fundar l'any 1922. Es va incorporar a Bandera Negra (Santa Germandat Catalana), suborganització d´Estat Català. Implicat en l'anomenat Complot del Garraf, en el que es pretenia fer volar el tren en que anava el rei Alfonso XIII, va ser detingut per la policia espanyola i condemnat a 12 anys de presó. Va ser traslladat al penal d'Ocaña i, posteriorment, al d'Alcala de Henares on va complir 5 anys de captiveri. L'any 1930 va ser amnistiat.
Va tornar a Catalunya, convertint-se en un preuat col.laborador de Francesc Macià. Amb la proclamació de la II República va ser nomenat cap de les Joventuts d´Estat Català.

El 1932 va ser secretari de Josep Dencàs, conseller de sanitat i d´assistència social. El 24 de novembre del 1933 va mobilitzar una part dels 7000 escamots de les JEREC per cobrir les vacants derivades d'una vaga de conductors dels serveis públics. El desembre del 1933 va ser designat Secretari General d´Ordre Públic, i el març del 1934 passà a ser Cap Superior de la Policia de Catalunya. Va intentar mantenir l´ordre públic davant de la difícil situació provocada pels pistolers de la FAI. El setembre del 1934 va dimitir del seu càrrec. Va ser un dels organitzadors de la jornada revolucionària del 6 d´octubre del 1934, donada la seva participació en aquests fets es va haver d'exiliar a París, va ser expulsat de l'estat francès marxant a Colòmbia, fins que gràcies a les gestions del seu germà Josep va poder establir-se a Brusel.les i posteriorment a Andorra.

Després de l'amnistia, resultat de la victòria del Front Popular el febrer de 1936, torna a Catalunya i es dedicà a reorganitzar les Joventuts d´Estat Català.
El 28 d´abril de 1936, a 2/4 de 2 de la tarda, va ser assassinat en ple carrer Muntaner per pistolers de la FAI, juntament amb el seu germà Josep.

El funeral fou un acte de suport popular de la nació catalana a favor de la dignitat nacional i en contra de l´espanyolisme representats per la FAI. Els seus assassins van ser Manuel Costas, Ignacio de la Fuente, José Villagrasa i Justo Bueno, la seva identitat va ser feta pública gràcies a la investigació duta a terme pels periodistes Josep Maria Planas i d´Avel·lí Artís i Gener (Tísner). Un dels assassins, en Ruano, va morir després dels Fets de Maig de 1937 a mans de gent d´Estat Català. Justo Bueno va ser extradit després de la guerra, comdemnat i ajusticiat a la presó Model de Barcelona pels crims comesos amb anterioritat".

"Josep Badia i Capell: Torregrossa, 1903- Barcelona, 1936
Nascut a Torregrossa (Les Garrigues) l'11 d'octubre de 1903. Fill d'una familia camperola i germà de Miquel Badia, 3 anys més petit que ell, a qui va inculcar la consicència nacional que els va dur a tots dos a afiliar-se a Estat Català. L'any 1920 es va traslladar a Barcelona. Va practicar l'atletisme i la natació, integrant-se als primers escamots d'Estat Català, fundats el 1922 per Eduard Xalabarder, que cada diumenge anaven a fer exercicis de preparació militar a la muntanya.
Dins del partit va desenvolupar tasques organitzatives en la seva branca juvenil.

Va morir assassinat d'un tret de bala al cap efectuat per pistolers de la FAI en sortir de casa del seu cunyat, el doctor Carré Civit, juntament amb el seu germà al número 52 del carrer Muntaner de Barcelona el 28 d'abril de 1936, com a represàlia per la campanya exercida mentre en Miquel va dirigir els serveis d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya.

El seu enterrament va ser multitudinari".