El Govern de les Illes ha decapitat de manera definitiva l'acord de mínims del català a l'ensenyament de les Illes: aquesta setmana Bauzá ha aprovat el decret que suprimeix la immersió a les aules. Amb la nova normativa, el català deixa de ser llengua preferent a l'educació balear.
La lapidació del català a l'ensenyament infantil, primari i secundari s'ha fet efectiva aquesta setmana. El Govern del popular José Ramón Bauzá ha aprovat un decret que ovbia per complet l'obligació de l'administració balear ─legal i estatutària─ de promoure l'ús de la llengua pròpia a tots els àmbits de la societat, l'educatiu inclòs.
El nou decret suprimeix d'aquesta manera la immersió lingüística a les aules de les Illes, una norma que s'avia assolit a través del consens social en l'època de la transició democràtica. Bauzá ha tirat pel dret: la nova norma obliga a què el castellà sigui també llengua vehicular i que ho sigui una tercera llengua a partir dels 3 anys.
El decret estableix que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es poden impartir tant en les dues llengües oficials o en l'estrangera. D'aquesta manera, les tres llengües han de ser objecte d'ensenyament i d'aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, "una eina per impartir matèries no lingüístiques".
A primer, segon i tercer d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim una de les matèries entre matemàtiques, ciències naturals o socials. A quart d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les tres llengües com a mínim una d'aquestes matèries i la resta d'assignatures obligatòries. En general, el centre haurà d'oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l'estrangera.
A batxillerat, els alumnes hauran de fer cada curs en català, castellà i anglès una o més matèries no lingüístiques del currículum. Pel que fa a la formació professional, els alumnes dels nivells 1 i 2 hauran de cursar un o més mòduls en cadascuna dels tres idiomes. En canvi, els estudis de nivell tres s'han d'impartir segons els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals.
Aquest nou projecte ha tirat endavant amb l'informe favorable del Consell Escolar de les Illes Balears, d'acord amb el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears i després de l'aprovació del mateix per part del Consell de Govern. L'aprovació de la nova norma arriba en un moment de xoc frontal entre l'administració i la societat civil balear, la qual ha demostrat repetides vegades el seu desacord amb el model d'escola "trilingüe" que pretén imposar el govern de Bauzá.
