Barcelona · Pot una sola delegació -la de Nova York- encarregar-se de donar cobertura a l'acció exterior basca en una àrea de més de 500 milions de persones? Segons l'executiu de Patxi López, sí, després que hagi decidit fusionar la seu de Mèxic amb la dels EUA que, a la vegada, també cobrirà Canadà. Amb el pretext de la crisi econòmica, el govern del PSE ha reduït un 39'7% (2'5 milions d'euros menys) el pressupost previst pel gabinet Ibarretxe per la política exterior.

El resultat d'aquesta dràstica rebaixa, a més del surrealista exemple anterior, és el progressiu desmantellament d'una xarxa de delegacions, algunes ja existents i d'altres previstes, que posaven Euskadi al mapa del món, amb els conseqüents efectes positius que això comportava; tant a nivell econòmic, teixint complicitats, buscant inversions i fonts de negoci, com a nivell cultural i identitari. s aquest darrer -i no la crisi- el motiu pel qual el govern PSE-PP vol dir adéu a l'acció i la política exterior basca i al seu suposat "adoctrinament nacionalista (basc)".

D'aquesta manera, la projecció exterior d'Euskadi no s'ha d'enfrontar tan sols amb l'oposició de l'estat, que sempre ha vist en les delegacions una amenaça -arribant a recorre-les a les justícia- sinó que té, directament, l'enemic a casa: l'executiu basc està desfent, en tan sols sis mesos, allò que els successius governs del PNB van aconseguir tirar endavant en molts anys.

Patxi López, que mesos enrera utilitzava la ja masegada frase d'afirmar que treballaria per les coses que "realment importen a la gent", ha centrat la seva principal acció de govern, precisament, en temes que anomenava, pejorativament, identitaris. Què ha fet per millorar l'educació a Euskadi? La seva principal acció ha estat fer recular l'euskera i limitar l'ús del terme Euskal Herria. El mateix es pot aplicar als mitjans de comunicació públics, en què n'ha limitat la pluralitat silenciant l'esquerra abertzale o abolint amb una rapidesa insòlita el mapa d'Euskal Herria; a l'ertzaintza o, com és el cas, a la política exterior.


Reduint delegacions

La reducció de pressupost, doncs, ha fet que la política exterior de López avanci en dos eixos: el primer, reduir ambaixades o deixar-les en situació d'stand by, postergant el nomenament de delegats. I el segon, afirmar que eliminaran la pàtina nacionalista que regia l'acció exterior. Un discurs, però, que no es tradueix en fets ja que, deixant de banda certs canvis nominals i d'organigrama, la funció de les delegacions serà exactament la mateixa que hi havia fins ara.

Guillermo Echenique, director de l'Acció Exterior del govern basc, ha reestructurat el mapa de delegacions de tal manera que, a més de la fusió Mèxic-Nova York que deixa una sola delegació per cobrir tot nord-amèrica, ha desaparegut la francesa, que ja tenia nombrada una delegada i tenia avançada la recerca d'una seu, i l'alemanya s'ha postergat indefinidament. D'altra banda, és remarcable l'abandó de les seus ja existents, si es té en compte que, de les cinc que hi ha, tan sols dues tenen delegats nomenats: Argentina i Colòmbia. Mentrestant, Nova York, Brussel·les i Xile segueixen orfes.