La societat civil va protagonitzar, diumenge, un d'aquells actes que marquen un abans i un després. Més de 12.000 persones van exigir, cívicament, el retorn immediat de la documentació espoliada pel franquisme a Catalunya. L'acte, magistralment organitzat per la Comissió de la Dignitat, va servir per enviar un missatge clar i contundent al govern espanyol: "No volem que se'ns ataqui injustament i sobretot que es continuï avui amb un atac que va començar la dictadura". Centrant-se en l'exigència del retorn dels papers, l'acte també va esdevenir un altaveu en contra de les lleis franquistes que encara perviuen: "Un dels problemes més greus de la democràcia espanyola és que no ha considerat el franquisme com un parèntesi d'il·legalitat sinó com un període de legalitat". Un doble missatge, doncs, dirigit tant a ZP com als partits catalans que, ufanosos, d'aquí quatre dies volen aprovar una Llei de la Memòria Històrica que ratifica la legalitat del franquisme.


El filòsof Josep-Maria Terricabras va ser l'encarregat de llegir el manifest de la comissió, qui va apuntar que les democràcies d'Alemanya, Itàlia, Portugal, Argentina i Xile condemnen el seu passat, mentre que el règim democràtic espanyol es nega a fer-ho. "Haurem de dubtar de l'esperit democràtic del nou Estat espanyol?", es va preguntar.  En aquesta línia, la Comissió de la Dignitat va donar veu als familiars del president màrtir Lluís Companys, de Salvador Puig Antich i del dirigent anarquista Joan Peiró, en el que va ser un dels moments més emotius de l'acte. Germinal Belis i Peiró va denunciar el "desengany" per la Llei de la Memòria Històrica, que "sembla més una llei de punt i final" que no pas una llei dedicada a cicatritzar les ferides obertes per l'alçament armat de Francisco Franco, la Guerra Civil i la dictadura. La crítica, sense pèls a la llengua, va agafar desprevinguts els representants de PSC, ICV i CiU, els tres partits que, amb els seus vots, permetran que José-Luís Rodríguez Zapatero tiri endavant una llei criticada per l'àmplia majoria d'entitats de memòria històrica. Terricabras també va carregar durament contra el suposat respecte a la legalitat que esgrimeix el ministre espanyol de Cultura César Antonio Molina: "Si un decret de Franco va espoliar els ciutadans de documents i pertinences seves, un decret de la democràcia havia d'haver reparat de cop la injustícia. Es vol fer veure que ara s'és més legal, que se segueixen els passos i tràmits que la dictadura no va seguir: no és cert, perquè ara es pren la dictadura com a norma de legalitat i es fan tràmits respectant aquella il.legalitat, és a dir, es converteix en legal aquella il.legalitat".

La Comissió de la Dignitat va voler deixar ben clar la urgència de la seva demanda, abans que els espoliats pel franquisme es vagin morint, com ja ha passat amb Francesc Ferrer Gironès o Carles Fontserè: "Les víctimes no poden esperar més. Qui les faci esperar, sense sentit humanitari i incomplint la pròpia legalitat, es farà còmplice dels agressors que van obtenir tots aquells papers com un botí de guerra".

És per tota aquesta sèrie de motius que la Comissió de la Dignitat avisa: "La paciència democràtica també es pot acabar". Diumenge, la nació catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó va dir "prou". Ara és al govern Zapatero i a la nodrida representació del Govern català a qui els toca fer els següents passos.

Galeria fotogràfica (fotos de Bernat Ferrer) Vídeos de l'acte (Comissió de la Dignitat)