La llei de la memòria històrica pactada per PSOE i IU-ICV, amb el suport de CiU i PNB, està "molt allunyada del dret internacional", segons Amnistia Internacional i, per tant, "no salda el deute pendent de l'Estat amb totes les víctimes que van patir greus violacions de drets humans i mai van obtenir veritat, justícia ni reparació". L'entitat, doncs, es reafirma en el seu posicionament crític cap a una llei light com la que està a punt d'aprovar el Congrés de Diputats espanyol, tal com ja ha fet en anteriors ocasions.
Amnistia Internacional opina que el projecte de llei "ha millorat després del seu pas per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats", però continua sent insuficient. L'organització posa l'accent en les víctimes de greus crims contra el dret internacional (tortures, execucions extrajudicials, desaparicions forçades...) "que el text deixa al marge de les indemnitzacions econòmiques i de les limitades vies per accedir a la justícia". L'entitat recalca l'absurditat del fet que la llei declara "il·legítims" els crims franquistes, una paraula que, en dret internacional, "no té cap valor jurídic". Amb aquest eufemisme, PSOE, IU-ICV, CiU i PNB renuncien a "l'oportunitat de garantir un recurs idoni i eficaç per a l'obtenció de la nullitat d'aquestes sentències. Per tant, no es garanteix el dret de les víctimes a obtenir justícia individualitzada i material".

Segons Amnistia, la llei emblemàtica de Zapatero no assumeix la principal recomanació de la condemna del franquisme expressada el 2006 per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa d'engegar "una comissió nacional d'investigació sobre les violacions de drets humans comeses sota el règim franquista" per aconseguir establir "la veritat sobre la repressió".

El projecte de llei inicial presentat pel govern, que Amnistia Internacional va qualificar de "llei de punt final", incloïa dos clars mecanismes d'impunitat que comportaven l'ocultació de la identitat de presumptes autors de crims contra el dret internacional. L'organització aplaudeix la desaparició d'aquests dos mecanismes, però, "no obstant això, els drets de les víctimes continuen sense garantir-se. Els avenços del nou text són en gran mesura meres declaracions d'intencions o disposicions ambigües, l'efectivitat de les quals s'haurà de demostrar en l'aplicació de la llei. A dia d'avui tenen poc significat en termes de justícia material i individualitzada".