Finalment hi haurà llei de la memòria històrica. El projecte acabarà sent aprovat amb els vots de PSOE, IU-ICV, PNB i CiU. En contra s'hi posicionaran el PP i, per causes ben diferents, Esquerra, el BNG i EA. Aquest és un dels projectes més controvertits i polèmics de la legislatura i ha hagut de ser finalment un pacte del grup parlamentari que lideren Gaspar Llamazares i Joan Herrera el que el desbloquegés. Finalment les injustes causes polítiques del franquisme, amb tribunals militars i processos sense cap garantia, no seran anul·lades de cop. Caldrà afrontar llargs i incerts processos individuals. La llei només en declararà la il·legitimitat reconeixent el caràcter antidemocràtic del franquisme.
No es compleix però, i això passarà ben segur factura tant interna com davant del seu electorat a IU i ICV, l'objectiu d'aconseguir una anul·lació massiva d'aquests judicis. La pressió de la dreta espanyolista, que no vol que es revisi ja no la Transició sinó ni tan sols el franquisme, hi ha tingut molt a veure com també la por a que els afectats comencessin a demanar compensacions de tota mena i responsabilitat als culpables de tot plegat encara vius. En l'actitud d'IU-ICV hi han pesat molt les urgències de la coalició i la necessitat que tenen, sobretot a l'Estat, de treure el cap pactant amb el PSOE en molts ajuntaments. El PSOE, tot i que havia declarat que estava disposat a fer-ho, tampoc es volia permetre el luxe de deixar a la cuneta un dels projectes més emblemàtics de la legislatura, en els que moltes entitats hi veuen ara un vergonyós “punt final” a les seves reivindicacions de justícia pels represaliats per una dictadura feixista i genocida com la del general Franco.
El grup d'Esquerra va mostrar des del principi una posició molt contundent que els socialistes consideraven inflexible. El seu portaveu a Madrid, Joan Tardà, es tancava en banda a negociar qualsevol cosa que no fos l'anul·lació dels sumaríssims com el que va patir el president Companys i que el govern espanyol es va comprometre a anul·lar en diverses ocasions.
Els republicans es quedaran sols però esperen poder rendibilitzar la coherència del seu no atès que la immensa majoria d'entitats (sobretot les catalanes) veuen amb molts mals ulls l'acord i acusen a Llamazares i Herrera d'haver actuat des del tacticisme. Esquerra aspira ara a convertir-se per aquestes entitats en el partit de referència gràcies a la seva negativa a recolzar una llei que, vist com s'ha resolt, opinen que potser més valdria no haver començat a tramitar.
La memòria és un dels temes clau que es va bandejar en la Transició. Una època en la qual els hereus del franquisme van passar a un segon pla, però es van encarregar que certes fronteres no fossin traspassades i que la seva impunitat quedés del tot preservada. Semblava que, trenta anys després de la mort del dictador i de les primeres eleccions democràtiques, el govern de Zapatero seria més valent. La memòria històrica, juntament amb el procés de pau i l'Estatut català, s'haurà d'afegir doncs als seus suspensos i exercicis de funambulisme polític.
