Aquesta setmana el Congrés dels Diputats ha començat a ultimar la llei de la memòria històrica, que serà aprovada amb els vots del PSOE, CiU, PNB i IU-ICV. Queden fora de l’acord, tot i que per motius ben diferents, Esquerra i el PP.
Zapatero no ha renunciat doncs finalment a un dels projectes de llei més emblemàtics de la legislatura i un cop ha lligat els suports necessaris (bàsicament fer compatible el de CiU amb el d’IU-ICV) l’ha tirat endavant promovent un text final que, si bé fa algunes concessions en temes com la simbologia feixista, queda lluny de les espectatives que ell mateix i el seu executiu havien fixat en quant a l’anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme, com el del president Companys, de qui el proper dilluns dia 15 es compliran 67 del seu afussellament a Montjuic.
El projecte de llei de la memòria servirà a Zapatero, això sí, per arraconar el PP. Si els conservadors l’acusen de dividir la ciutadania amb un projecte de confrontació, la Moncloa i les seves terminals mediàtiques sempre podran presentar el PP com un partit que no només no vol que, d’alguna manera, es faci justícia sinó que està al costat del franquisme encara.
I ho podrà fer amb un projecte de llei força insípid, que no obligarà a mobilitzar ni poc ni molt la judicatura espanyola per anul·lar uns procesos que es van fer sense cap mena de garantia jurídica i des d’un règim il·legal. CiU i IU-ICV han renunciat als seus plantejaments inicials. La federació nacionalista, entestada a situar-se en la centralitat política a Espanya que li pugui obrir les portes a una entrada al govern espanyol, ha deixat de banda l’anul·lació del sumaríssim a Carrasco i Formiguera, que el mateix grup català va demanar a principis de la present legislatura al Congrés. I el si de Llamazares i Herrera els aboca a la crítica interna. De fet, la majoria d’entitats de recuperació de la memòria que se situen a l’òrbita de la formació comunista ja han emès judicis crítics sobre la llei. I a Catalunya entitats com la Comissió de la Dignitat (més coneguda en la seva faceta de demanar el retorn dels papers de Salamanca) també s’ha mostrat insatisfeta amb la llei que preparen a Madrid.
Es treballa, ho recordava per exemple el prestigiós Equip Nizkor, un grup de treball de diverses entitats a nivell internacional, en una llei “sense cap repercusió jurídica” i sense cap “utilitat pràctica davant els tribunals”. Per ells limitar-se a declarar que les lleis del franquisme són “il·legítimes” és el mateix que declarar-ne “la legalitat”. Zapatero, que ha deixat de banda el dret internacional i els protocols signats per Espanya a Nacions Unides, fa amb la memòria el mateix que amb l’Estatut català o amb el cas basc, posar pedaços però no donar solucions.
