L’obsessió de Francisco Camps (i dels anteriors presidents valencians, des del socialista Lerma al també popular Zaplana) es diu 2%. El 2% de quota d’audiència que tenen històricament els canals de la CCRTV al País Valencià. L’1.3% que acostuma a tenir TV3 i el 0.5% que recull el 33, segons dades de l'empresa TNS del 2005. Unes dades potser no gaire espectaculars, si es té en compte el 18.2% de quota de TV3 a Catalunya el 2006 –o del 14.3% de Canal 9 al País Valencià–, però no gaire allunyades del 2.1% que aplega la pròpia Punt 2, o del 2.3% que Canal+ acostumava a tenir al País Valencià. Sorprenentment, canals ‘autonòmics' com TV3 i el 33, que ‘legalment' només emeten al Principat de Catalunya, són vistos per un 1.9% de la població valenciana. Sense cap mena de política de promoció dels canals -i, massa sovint, amb una política hostil-, només amb l'esforç de la societat civil valenciana, gairebé un 2% de l'audiència prefereix seguir els canals de la CCRTV a entretenir-se amb la resta de botons del comandament. Les dades constaten que hi ha mercat. Hi ha demanda. I aquest és el malson de Camps. Una audiència fidel a uns canals que expressen una realitat que ell s'obstina a negar una vegada i una altra. Una audiència conscient de què mira, i que, si es vetllés mínimament, podria créixer de manera exponencial. Una audiència –fins i tot la menys politizada– que, quan ho desitja, pot prémer el botó de la catalana amb una normalitat que exaspera el blaverisme del PP.

I és que els directius de la Corporació -i qui en traça les línies polítiques- renuncien constantment a aquest mercat, en un temps en què augmentar l'audiència vol dir augmentar en publicitat i, per tant, augmentar en recursos econòmics. Ja ho avisava aquesta setmana el Grup de Periodistes Ramon Barnils en un comunicat: "comminem a la CCRTV i als seus directius a defensar la seva audiència, i a demostrar que no és cert que són l'única televisió del món que renuncia a una part del seu mercat i, en comptes d'aspirar a l'excel·lència, s'esforça en fer-se com més va més petita".

Tan sols el mapa del temps respon a aquesta realitat. La política valenciana -la constitució del Compromís pel País Valencià en va ser un bon exemple- passa sempre a últim terme, si és que arriba a passar. Ara bé. Aquesta audiència externa al Principat bé que adquireix el seu valor a l'hora de facturar els anuncis, quan esdevé d'allò més apreciada per valorar l'impacte de cada segon emès i establir unes o altres tarifes publicitàries.

A les Illes, del 7.3 abans d'IB3 al 3.8%
També hi ha demanda de TV3 a Illes Balears, on l'audiència oscil·la entre el 6.5% del 2002, el 7.3% del 2003 i el 5.7% del 2004, segons dades de TNS, baixant fins el 3.8% del 2005, any de l'ocupació de les freqüències per part d'IB3. En vista dels resultats, es constata que el ‘magnífic' acord de reciprocitat a què va arribar l'anterior conseller en cap de la Generalitat amb el Govern de les Illes Balears va ser una alçada de camisa més del Partit Popular.