Barcelona · Foto: ACN · Dos dies després de la trobada amb el president de la Generalitat, José Montilla, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha vingut a Catalunya per declarar, en una tensa compareixença, que es responsabilitza de les conseqüències polítiques de la sentència. Els anys, però, passen, i Zapatero ha perdut qualsevol rastre de credibilitat des de fa molt temps. Veient com creix l'independentisme, el president del govern espanyol ha intentat apagar focs amb la seva gastada i ineficaç estratègia: bones paraules i ni una sola mesura concreta. I en aquest cas, fins i tot, responent de manera tallant i amb certa frivolitat davant de certes preguntes. Zapatero ha declarat que "l'independentisme no té sentit" i ha apel·lat, per tal d'evitar una ruptura amb les relacions amb Espanya, al "saber estar de Catalunya".

El president espanyol ha començat la seva intervenció parlant d'economia i defensant les seves decisions en aquest àmbit, però no ha trigat a abordar l'Estatut, conscient del "clima difícil" que es viu a Catalunya. Hi havia molta expectació per saber què diria Zapatero davant un públic format, en bona part, per la societat econòmica catalana. També hi havia, entre d'altres, la ministra de Defensa, Carme Chacón, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, i la consellera de Treball, Mar Serna.

El president espanyol ha garantit "no haver de fer el més mínim esforç per apreciar que els problemes que senten com a tals la societat catalana, la majoria dels seus ciutadans i de les seves forces polítiques, són problemes d'Espanya, són problemes que tenim tots, que ens concerneixen i ens interpel·len a tots", i en primer lloc "al president del govern espanyol".

Zapatero ha assegurat que no se sent responsable de la sentència del TC, que "acata" i "compleix", però ha dit que sí se sent "responsable de les seves conseqüències polítiques". I per fer front a aquestes conseqüències polítiques, Zapatero ha apuntat tres actuacions. La primera passa per "reafirmar el respecte als sentiments d'identitat dels ciutadans de Catalunya". La segona passa per la possibilitat de regular, a través de processos legals, "les qüestions declarades inconstitucionals pel tribunal no per raons d'inconstitucionalitat", sinó perquè ho deixa en mans del legislador. I en tercer lloc, el president espanyol ha reiterat el seu compromís de "seguir desenvolupant i aplicant l'Estatut".