Barcelona · El subconscient i el llenguatge delaten moltes vegades la visió que té el nacionalisme espanyol -autoanomenat constitucionalista- envers Catalunya. Utilitzen una doble moral per referir-se al "problema català" que Esperanza Aguirre personifica perfectament, amb les declaracions de l'OPA de Gas Natural a Endesa (2005) i les que ha fet aquest dimarts sobre el Barça.


Repàs dels fets: el 13/09/05, en plena ofensiva espanyolista, encapçalada per la Brunete, per evitar que l'elèctrica Endesa fos adquirida per Gas Natural, Aguirre es va despatxar amb unes declaracions molt eloqüents. La presidenta de la Comunitat de Madrid, preguntada per les conseqüències que podia tenir l'OPA de Gas Natural a Endesa, va afirmar:

"s una mala notícia per a la comunitat de Madrid que la seu d'una empresa elèctrica que és multinacional i que és una de les grans empreses espanyoles es traslladi fora del territori nacional".

Davant l'allau de crítiques, el govern madrileny va haver de sortir del pas afirmant que hi havia hagut un "error" i que en comptes de "territori nacional" la dirigent del PP volia dir "territori regional". Evidentment, no es tractava de cap error: Aguirre havia dit -conscient o inconscientment- el que molts pensaven i no s'atrevien a dir directament sobre aquell afer.

Aquest dimarts 26-05-09, la presidenta madrilenya ha anat a Castelldefels a fer campanya pel PP de cara a les eleccions europees. Flanquejada per Alícia Sánchez-Camacho i Alejo Vidal Quadras, Aguirre ha començat el seu discurs parlant del Barça. Les declaracions, novament, són per emmarcar:

"He de dir als barcelonistes, amb enveja però també amb esportivitat, que demà [per avui] estaré al seu costat a la final de la Champions, desitjant que portin la Copa a Espanya [...] Perquè la Copa vindrà a Espanya, perquè Barcelona és Espanya, i perquè el que ha guanyat el Barça és el campionat de la lliga espanyola i la Copa del Rei d'Espanya"

Fins a quatre vegades en dues frases repeteix Aguirre la paraula "Espanya": aquest cop no hi ha hagut lapsus lingüístic ni error "nacional-regional". Per Aguirre, ara, clarament Barcelona és "Espanya", perquè està celebrant una temporada esplèndida, i perquè cal reafirmar, després de la sonora xiulada a l'himne i al rei, que aquí no pot canviar res. En canvi, quan del que es tractava era que la seu d'una empresa passés de la capital' a Barcelona -per algú que creu tan cegament en la unitat de la pàtria com Aguirre, no hauria de suposar cap problema això- "és una mala notícia" perquè Barcelona no és "territori nacional".

En què quedem, senyora Aguirre?