Izaronews · El partit que lidera Iñigo Urkullu, que treballa intensament en la preparació de la seva iniciativa política i en les ponències per a la seva assemblea general de gener, s'ha posat fil a l'agulla per presentar una iniciativa política a l'Estat més aviat possible.

La base d'aquesta proposta que prepara l'equip jurídic del Grup Basc a Madrid serà la proposició no de llei en favor del dret d'autodeterminació que el Parlament Basc va aprovar el 15 de febrer de 1990. Fonts consultades asseguren que aquesta iniciativa busca superar un marc de relació que consideren esgotat i aconseguir un consens constitucional més ampli del que ha gaudit l'actual Constitució. La proposició arriba en un moment clau per al model autonòmic, ja que la crisi i el dèficit han col·locat en serioses dificultats el futur de moltes autonomies i el del model en si -Múrcia, per exemple, ha plantejat tornar Sanitat i Educació a l'Estat- .

La formació abertzale, obert el meló de canvis en la Constitució, també vol obtenir el seu tros. La possibilitat de constitucionalitzar noves qüestions que han obert socialistes i populars ha calat ràpid a Sabin Etxea. El PNB vol incloure a la constitució espanyola una eina per acordar de forma amable i democràtica un nou model de relació amb l'Estat espanyol. Tal com va assegurar Iñigo Urkullu, president del Euzkadi Buru Batzar (EBB), en el tradicional acte del 31 de juliol, la recerca d'aquesta nova convivència serà el nord que guiï l'actuació del partit, tant a Euskadi com a Espanya. El missatge del líder es va interpretar com un clar avís al proper guanyador de les eleccions generals del 20-N. En cas que ni Rajoy ni Rubalcaba aconsegueixin majoria absoluta, ja saben quin serà el preu a abonar pel suport del PNB. I d'acord amb les paraules d'ahir de Jordi Pujol, l'expresident català, CiU també podria establir un preu semblant al seu hipotètic suport.

Lluny de tirar-se a la muntanya, expressió que els seus adversaris polítics li solen atribuir quan fa referència al dret a decidir, el PNB sembla que vol jugar aquesta mà amb les cartes de l'Estat. No propugna una fórmula rupturista, sinó que delega en la Constitució la facultat de regular el dret d'autodeterminació que va aprovar el Parlament Basc, la màxima representació de la voluntat de la societat basca.

HB, en contra
Aquell projecte no de llei va ser presentat per PNB, Eusko Alkartasuna i Euskadiko Ezkerra i aprovat amb 38 vots a favor, 23 en contra i un nul-dels tretze representants d'Herri Batasuna es van absentar de la sala en la votació després d'haver defensat una esmena a la totalitat en contra, igual que el PP-. "El poble basc té dret a l'autodeterminació. Aquest dret resideix en la potestat dels seus ciutadans per decidir lliurement i democràticament el seu estatus polític, econòmic, social i cultural, bé dotant-se d'un marc propi o compartint, en tot o en part, la seva sobirania amb altres pobles ", recollia el primer de els quatre punts aprovats llavors.

En els següents, el text deixava clar que el dret d'autodeterminació té com a finalitat la construcció nacional d'Euskadi - "la construcció nacional és un procés dinàmic, gradual i democràtic", matisava-; subratllava el valor de l'Estatut d'Autonomia com a punt de trobada de la societat basca-Estatut el tancament van signar el PNB i el Govern de Zapatero fa uns mesos, 31 anys després d'aprovar--, i que les institucions basques són les úniques legitimades per impulsar el seu exercici.

La resolució també incloïa el que sembla un suport per a iniciatives polítiques com la que està a punt de presentar el PNB: "La legitimitat de totes les idees polítiques expressades democràticament té en el marc parlamentari la via de defensa i, si s'escau, d'incorporació l'ordenament jurídic de qualsevol reivindicació. Per tant, aquest Parlament està legitimat per promoure i decidir les iniciatives que tinguessin per objecte fer possible la consecució de les aspiracions dels ciutadans bascos plantejant, si s'escau, les reformes de tota mena que consideri oportunes, de conformitat amb els procediments establerts a aquest efecte ".

Un altre dels textos que serà tingut en compte és l'esmena a la disposició addicional primera que va plantejar i defensar el llavors senador Mitxel Unzueta en ple procés constituent, el 1979. El nacionalista defensava que els drets històrics de Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Nafarroa haurien d'actualitzar per acord mutu entre l'Estat i les representacions legals de les entitats; aquests acords es plasmarien en un text legal i aquest text no podria revisar més que pel mateix procediment.

Element integrador
En l'exposició de motius de la resolució aprovada per la Cambra basca quedava molt clara la vocació integradora del dret d'autodeterminació, al qual s'equiparava amb la llibertat i la democràcia: "El dret d'autodeterminació és un valor parell als de llibertat i democràcia , i per tant és un principi fonamental per a l'assoliment d'una societat articulada i per al procés de construcció nacional d'Euskadi. Per això, ha de ser reconegut com a patrimoni de la cultura democràtica, no ha de ser utilitzat com a element de discòrdia i divisió, sinó assimilat al consens necessari perquè el poble basc llauri el seu futur ".

Aquest text que van aprovar PNB, EA i EE al·ludia també la complexitat de la societat basca: "A l'inici de la dècada dels 90, els bascos constituïm una societat plural i complexa. Plural en la mesura que es fonamenta en la llibertat personal, en l'existència d'una diversitat de sensibilitats socials i opcions polítiques assumida com a valor positiu per la majoria, i en una expressió cultural variada i rica ... ".

I aquesta exposició de motius avançava que la seva consecució i realització no serien gens fàcils: "Si la llibertat es realitza a través d'una organització tan complexa i diversa com la democràcia, la realització plena del dret d'autodeterminació s'ha d'entendre també com complexa i diversa, dinàmica i gradual, com un procés tan infinit com infinita sigui la voluntat de la llibertat ciutadana".