Barcelona · L'aplicació de la Llei de Partits, la violació reiterada de la pressumpció d'innocència, i l'ús d'eines completament paral·leles a les lleis de la democràcia, com sentències d'alts tribunals que permeten aplicar el criteri d'una poca desena de jutges per sobre de la voluntat de milions de ciutadans, ha deixat un paisatge al País Basc digne de les millors pel·lícules en blanc i negre del Far West.

Ara que el pas endavant de l'esquerra abertzale, segons diversos experts en la matèria, és determinant per a un futur pròsper a Euskal Herria i després d'un alto al foc d'ETA permanent i verificable per activa i per passiva, qui imaginaria l'existència d'alguna pedra, per gran que aquesta fós, que impedís l'avenç cap a la pau? Hi és, però, aquest entrebanc, és real i es diu Estat espanyol.

Per aquest motiu, unes dues-centes persones de l'àmbit polític, cultural i social de Catalunya s'han unit en favor de la legalització de Sortu i de la seva participació democràtica en la vida política d'Euskal Herria. Aquesta setmana en un acte al Col·legi de Periodistes de Barcelona, Josep-Lluís Carod-Rovira, Gemma Calvet, Gabriela Serra, August Gil Matamala i Sílvia Bel han presentat un manifest anomenat Per la pau i la democràcia al País Basc que critica la posició immobilista de l'Estat amb el conflicte basc. Per la seva importància, podeu llegir el manifest de manera íntegra a la secció Documents.

El manifest, que compta amb el recolzament de Gabriela Serra, August Gil Matamala, Jordi Porta, Antoni Batista, Miquel Sellarès i Ernest Benach, entre molts altres, denuncia que és "inacceptable l'ús polític de la justícia per limitar drets constitucionals elementals com ara els drets de reunió, afiliació política i de construir candidatures per concórrer a les eleccions", i alerta que, mentre l'Estat es mantingui immòbil en el conflicte basc, "es farà cada vegada més evident la seva obstinada negativa a acceptar el dret a decidir sobre el seu futur lliurement i democràticament expressat".