Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 17 de de març del 2011 | 16:22
Opinió · Comunicació
Xavier Serrahima
Escriptor

La Vanguardia catalana

La decisió de publicar La Vanguardia també en català ha estat, sens dubte, una des les notícies culturals més importants dels darrers temps.

I diem "una" perquè entenem que aquesta seva sobtada mostra d'estimació pel país amenaça amb obscurir i deixar en segon pla una notícia encara més rellevant: l'aparició d'Ara, un nou diari català i en català. Una aparició que ha fet tremolar els fonaments de la premsa del nostre país i que ha implicat, de rebot, la fi del monolingüisme espanyol militant de la capçalera del Grup Godó.

Des que van anunciar la bona nova, el Grup ha endegat una campanya per convèncer-nos que La Vanguardia és el diari nacional de Catalunya. No tan sols això, que ho ha estat des de la seva creació. Tant és així que, aplicant una mena de revisionisme històric ad hoc i ben sui generis, en el seu article 'La Vanguardia' una mirada al món en dues llengües —publicada el 27 de febrer a l'edició impresa, curiosament en una sola de les llengües (endevineu quina?)— el comte de Godó recordava que "el nostre centenari rotatiu va néixer precisament quan la Renaixença cultural, econòmica i política catalana començava a donar els primers fruits".

Efectivament, cal reconèixer que la contribució que va fer el seu diari a la Renaixença va ésser tan gegantesca i imprescindible, almenys, com la que ha vingut duent a terme al llarg dels cent trenta anys de la seva existència —o, sense anar més lluny, en els darrers trenta-cinc— a favor de la plena recuperació de la llengua catalana!

I pensar que alguns consideren que el veritable pal de paller d'aquesta recuperació i normalització havia estat l'esforçada, abnegada i indesmaiable tasca que havien dut a terme totes aquelles persones i entitats que, afermats a la seva arrelada consciència nacional, van sacrificar-se per la preservació i enfortiment de la nostra llengua! I pensar que crèiem que havien estat l'Avui, TV3 i El Temps —per esmentar-ne tan sols tres— els que més s'havien sacrificat i lluitat per salvar-nos els mots!

Certament, és innegable que si tots els mitjans haguessin tingut i mantingut la mateixa conciencia nacional que La Vanguardia, ja faria temps que a Catalunya no gaudiríem de la riquesa d'ésser un país bilingüe — de posseir "dues llengües i una sola mirada"!

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Xavier Serrahima
Indica publicitat