Malgrat les nostres obvies divergències polítiques i socials, sempre li havia tingut una gran estimació i respecte personal. Tanmateix, aquesta vegada m'ha decebut per complet.

Si la integritat, la dignitat i la coherència són essencials per a qualsevol persona, encara ho haurien d'ésser més per algú que té la voluntat de liderar un projecte polític. I el primer secretari de l'esberladís PSC no ha contribuït gaire a posar de manifest aquests principis essencials en atribuir, sense cap mena de prova —recordem que la dona que l'atacà únicament proferí un insult—, el cop de puny que rebé a l'ambient de confrontació que viu Catalunya "a causa del procés sobiranista".
Navarro ha perdut una nova oportunitat de demostrar que sap estar a l'alçada que les circumstàncies excepcionals del país"
Si ja és lamentable que hagi procurat treure un rèdit polític d'un acte tan reprovable —quan, si de veritat cregués que existeix un clima de tensió, el que hauria de fer és contribuir a apaivagar-lo, no pas a incentivar-lo—, ho és molt més que ho faci d'una manera tan irresponsable —i maniquea: si l'agressió tenia motivacions polítiques o ideològiques i no pas personals (la qual cosa no es pot descartar), la "tensió" no es podria deure tant a raons socials (crisi, pobresa, atur...) com nacionals?

És ben probable que tant als seus amics del PSOE com a la resta de nacionalistes espanyols, de casa nostra com de fora, els hagi complagut d'allò més aquesta burda manipulació partidista, aquesta enèsima aproximació al populisme, al tot s'hi val lerrouxista, però molt em temo que Navarro ha perdut una nova oportunitat de demostrar que sap estar a l'alçada que les circumstàncies excepcionals del país requereixen, de fer patent que és el líder que l'esquerra (o, més aviat, centre-esquerra) catalana necessita —i es mereix.

No puc deixar de pensar en una afirmació d'una de les grans figures del segle XX, Dwight Eisenhower: "la suprema qualitat per al lideratge és la integritat inqüestionable. Sense ella, cap èxit és possible".