El ninotaire Toni Batllori resumia la qüestió del pacte de governabilitat pintant un Artur Mas que tibava fort CiU per acostar-la a ERC i un Oriol Junqueras que feia el mateix esforç d'acostament, però en sentit contrari. Les dues sigles eren un bloc massís i pesat, de difícil moviment i sense actitud d'apropament.
CONTRADICCIÓ: L'objectiu és clar i ningú qüestiona el referèndum. Tanmateix els altres aspectes, el com, el quan, la forma, el camí, etc. generen massa controvèrsies. Sembla que el principal escull són els "de casa". Tornen "els tècnics" i senyoreja un "seny" tècnic, retingut, moderat, prudent, tancat darrera les cortines, meticulós i comptable.
SORPRESA: Aquest "seny" causa els dubtes i els recels: Tant difícil és? ens preguntem. Ens ho preguntem perquè estem preocupats pels resultats del 25 de novembre que assenyalen unes bosses de vot allunyades del centre independentista, però amb prou gruix i cabal. Ens ho preguntem perquè la crisi tenalla tothom. Perquè la Generalitat autonòmica no complirà en cap escenari. Ens ho preguntem perquè el joc va de trumfos i asos, i "els tècnics" i la seva "finura" ens resulten extemporanis.
ALMOGÀVERS: Quan uns centenars d'almogàvers s'enfrontaven a tot l'Imperi d'Orient van cremar les naus, per impedir qualsevol deserció i van prendre la decisió de "vèncer o morir". Llevar-se l'única escapatòria fou un signe capital. Sobretot per ells mateixos, que havien d'escriure la història amb la victòria.
Abans de perdre, Espanya cridarà a l'abstenció"
AUTODETERMINACIÓ: El nostre referèndum no serà com el d'Escòcia, perquè Espanya no és Anglaterra, s'assembla a Sèrbia. Convé no donar-los arguments, però no cal enganyar-se: no ens el deixaran fer. El govern escocès pot jugar el rol de la "imparcialitat" i divagar entre les múltiples opcions referendàries. En canvi, el nostre govern s'haurà de mullar molt més a favor de l'Estat Propi.
ABSTENCIÓ: Com en "les consultes" de 2009 fins 2011, el lema "tant sí com no, vota" servirà per a impulsar el vot, però, de fet, votarà majoritàriament el sí. Perquè, abans de perdre, Espanya cridarà a l'abstenció.
El pacte de governabilitat no pot contemplar tots els escenaris del dret de decidir. La nostra situació s'acosta més a la solució dels almogàvers. Tots els catalans, els convençuts i la borsa "indecisa", necessitem un govern fort, decidit a vèncer. Tothom podrà votar, però els qui votin, votaran majoritàriament sí. Aquesta és la qüestió. L'altra quina és?
