En vistes al futur del país, cal tenir sempre present que tan importants són els objectius polítics que sobre el paper es proposa una majoria plural de partits, com una estratègia compartida per arribar a complir-los.
En aquests moments, a banda de les traves i d'algunes bajanades que des del poder central espanyol s'estan implementant i que continuaran durant els propers mesos, cal tenir present la necessària solidaritat estratègica dels sectors del nostre país que creuen que l'únic camí per a una normalitat institucional del nostre poble es aconseguir un estat propi.
I també és cert que aquesta estratègia ha de tenir en compte el moment econòmic i social que està vivint la nostra gent per tal que, abans no s'hagin pogut fer els passos fonamentals en la direcció de l'estat propi, es pugui gestionar el dia a dia i evitar, així, desanimar la ciutadania.
És cert que justament l'Estat propi ha de servir per superar adequadament aquesta crisi, però mentrestant s'han d'anar prenent unes mesures a curt termini que poden minvar l'interès dels nostres conciutadans respecte dels objectius fonamentals.
Tot aquest context implica unitat estratègica a tres nivells. D'una banda, unitat entre els partits que comparteixen l'objectiu estat propi. Cal esforçar-se per compartir també els passos immediats que cal anar fent per gestionar la crisi per tal de no rebaixar la força majoritària de l'objectiu final. No és fàcil però és fonamental.
Cal unitat entre els partits que comparteixen l'objectiu estat propi. No és fàcil però és fonamental"
El segon nivell és la necessària unitat en els partits mateixos, especialment la del partit majoritari, és a dir CiU. No és positiu que es creïn dubtes, de cara a la ciutadania, sobre els passos que cal fer. I de vegades es fa en nom del realisme. S'assembla a aquella carrera que fan dos companys per aconseguir un objectiu comú i que, a mig camí, un li fa la trabeta a l'altre per a poder-li dir després: "Veus com no era realista proposar-se arribar a l'objectiu que pregonaves?".
El tercer nivell és la coordinació i la unió de forces entre els partits, d'una banda, i les associacions de la societat civil que mobilitzen un part important de la ciutadania, de l'altra. Cal que els esforços estiguin coordinats i que sumin en la mateixa direcció, encara que es facin amb procediments diferents.
En fi, hem de ser conseqüents amb la visió que ja tenim: l'esforç, des de Madrid, per anorrear la nostra capacitat democràtica per decidir el nostre futur ha de tenir enfront la nostra força majoritària, coherent i ben articulada.