Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 20 de de setembre del 2013 | 15:50
Opinió
Isidre Palmada
Professor

El nou full de ruta del president Mas

L'informe elaborat pel Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) fonamenta l'autodeterminació en uns "arguments legitimadors" que giren al voltant de la història i la filosofia jurídica moderna. Aquests inspiren l'estratègia jurisconsulta de cinc vies d'execució possibles.

Unes exigeixen la diligència activa del PP i el PSOE, i aquests són la ràpida reforma de la constitució o bé vehicular els referèndums regulats i convocats per l'estat. Si hi ha voluntat, és possible també delegar la competència, permetre l'aplicació de la "llei de consultes via referèndum" 4/2010 o, finalment, deixar actuar la futura llei de consultes no referendàries, en discussió al Parlament. La carta de Mas a Rajoy li dipositava l'elecció d'una consulta que respecti al màxim el marc legal.

Sembla, doncs, que el debat al voltant de la consulta sigui purament sobre la "legalitat". No ens enganyem. La discussió jurídica és una discussió política que polemitza en el camp de les lleis. Perquè segons CATN, sotmetre la política a les lleis és un valor. El dret democràtic protegeix de la injustícia i és allò que s'espera internacionalment. Tanmateix l'informe jurídic del CATN instrumentalitza una voluntat. Allò que contempla és possible, sempre que hi hagi voluntat política. Per la seva part, Rajoy també ha respost la carta de Mas amb els arguments jurídics acostumats. De manera que tothom parla de lleis, uns per suggerir i els altres per frenar. Les lleis són l'arma llancívola d'uns i altres. Darrera la legalitat hi ha la voluntat, la política.

Perquè: què fem si la legalitat no permet el dret de decidir? Aturem el procés com Ibarretxe i acceptem que no hi ha cap viabilitat constitucional? Hi ha una voluntat que vol decidir i fins i tot vol la independència. Una altra, en canvi, no ho permet. Rajoy utilitza les lleis, les seves, per valorar la voluntat dels catalans i dictaminar que és errònia i delictiva. Argumenta jurídicament, però per sostenir la seva voluntat política. El President només pot argüir que ho ha intentat i de fet, l'informe del CATN acompanyava la carta a Rajoy. Ara, sabuda la resposta, el President ha de trobar la peça que lliga la voluntat política dels catalans i sorteja la legalitat espanyola.
Al President li queden solament dues opcions: les plebiscitàries o bé la consulta"
El President ha de cercar la majoria més àmplia del Parlament. Perquè allí s'expressa la sobirania. I conjuntament amb el Parlament, ha de validar el nou full de ruta. El CATN ha suggerit tres vies possibles. Una consulta alegal, tipus Arenys de Munt, que s'empararia amb la llei de consultes no referendàries, actualment en discussió (i que segurament, també serà recorreguda al Constitucional), la declaració unilateral d'independència (DUI) i --aconsellable prèviament-- la convocatòria d'unes plebiscitàries. Al President, doncs, li queden solament dues opcions: les plebiscitàries o bé la consulta.

És de preveure que el Parlament preferirà la consulta, encara que sigui alegal. Tres motius ho justificarien. Madrid ha dit que no dóna cap consentiment ni polític, ni legal, ni moral. Allò que vulguin fer els catalans ho hauran de fer enfrontant-se a l'estat. De manera que és previsible una certa hostilitat política, econòmica, judicial, etc., perquè Madrid no ho posarà planer, ni consentirà cap dret de decidir, fora d'unes eleccions. I aquest escenari de ruptura s'ha de viure encara. És un escenari difícil, complex i més i tot, en un context d'asfíxia econòmica i retallades. La Generalitat, doncs, haurà d'afinar perquè el resultat sigui la conscienciació dels catalans i el manteniment de la correlació a favor del dret de decidir.

El segon motiu és internacional. Fins avui la Generalitat ha fet una política internacional poruga i subordinada. És l'hora d'anar al món i exhibir que som i volem ser. La Generalitat no podrà dirigir-se directament als estats, sinó que haurà de construir una plataforma de suport i que treballi per agrupar adeptes (artistes, polítics, religiosos, alcaldes, juristes, presidents regionals, etc.) a la nostra causa. I això no es fa fàcilment.

Finalment hi ha un motiu organitzatiu. Les estructures d'estat ja s'hauran elaborat i s'hauran de posar en marxa i validar-les. La Generalitat haurà de mostrar l'eficiència d'aquestes estructures comptant amb el desacord polític, judicial, etc. de Madrid i no podrà reeixir sense el suport entusiasta de les organitzacions socials: sindicats, l'ANC etc.
És molt possible que el Parlament prefereixi una consulta pedagògica que faci madurar tothom, a un escenari d'eleccions amb moltes incògnites"
Trencar amb Madrid abans d'unes plebiscitàries ens posa en la mateixa tessitura legal que després de trencar-hi, l'única diferència és que s'avancen els esdeveniments. Però és diferent. Els dos moments tenen les seves possibilitats i inconvenients. Fer-ho abans, posa el debat al voltant del dret de decidir. Fer-ho després, exigeix l'avaluació de tota la societat (no solament dels polítics) d'un escenari que encara no s'ha iniciat i que comença amb l'oposició de Madrid a la consulta i al full de ruta del Parlament.

I sempre pot aparèixer un escenari més dramàtic, una oposició extrema dels aparells de l'estat. Si això succeeix i no es possible votar, aleshores, abans de fer d'Ibarrexe, les plebiscitàries clarificaran igual. Tanmateix avui per avui, això evident pot encara dividir o restar, perquè segons quina sigui la reflexió alguns s'apartaran i no formaran part del programa secessionista que requeriria unes plebiscitàries. De manera que és molt possible que el Parlament prefereixi una consulta pedagògica que faci madurar tothom, a un escenari d'eleccions amb moltes incògnites.

Aquest 2014 Artur Mas haurà de treballar fent l'orni a Madrid, però vigilant no despertar-los l'ira i la malfiança. Un difícil escenari que tothom, partits i organitzacions hauran de ballar al ritme.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Isidre Palmada
Isidre Palmada
Professor
Opinió · Política catalana
La giga enquesta
Opinió · Política catalana
El referèndum no enganya
Opinió · Política
Necessitem un De Gaulle
Opinió · Política catalana
L'hora PSC
Opinió · Política catalana
Confiança?
Opinió · Política catalana
Moció de confiança
Opinió · Política catalana
Declaració d'independència
Indica publicitat