El 8 d'abril es lliuraran vàries batalles al Congrés de Diputats, batalles tècniques, polítiques, judicials, de posicionament, etc. Però --i fonamentalment-- es confrontaran els relats: el relat del vet i el del vot.
Espanya prohibirà la consulta, argüint la constitució i Catalunya sol·licitarà el plàcet per a fer-la, de bon rotllo, com Escòcia o el Québec.
Alonso Alonso, portaveu del PP al Congrés va resumir, a Badalona, la tesi que esgrimirà la majoria de la cambra dient que és el mateix "imposar la voluntat per la violència o per les urnes". Les dues vies són igualment "antidemocràtiques". Perquè ser o no ser "democràtic" no depèn del vot, sinó del vet. Sense permís no hi ha democràcia. Aleshores, voler votar és un acte de violència, semblant a imposar la voluntat per les armes.
Arrel del traspàs del president Suàrez s'ha recordat la seva cita que resum la transició: fer normal en les lleis, allò que ho és al carrer. Els catalans han ocupat majoritàriament el carrer, molt més que llavors, i han votat a les urnes amb la voluntat de decidir. Ser o no ser "democràtic" és, doncs, per aquests, una qüestió de vot i argumenten el mateix relat de la transició i que va servir per a canviar tantes coses.
El Legislatiu espanyol s'avindrà amb l'Executiu en fer la mateixa interpretació política i malgrat el que diguin la constitució, els principis democràtics i els pactes internacionals, la càmera hi llegirà el relat del vet. En un acte solemne, es valorarà i se sotmetrà a votació la possibilitat de fer com els quebequesos o els escocesos i no es deixarà votar als catalans.
El "som una nació i volem decidir" s'ha d'escoltar arreu"
Ningú no entendrà que els catalans s'hi conformin. Sorprendria tothom, també als espanyols i als europeus. Des del 2010 els catalans han exclamat el "volem decidir" i han fet un recorregut llarguíssim, pacífic i amb pulcritud democràtica. Plegar les veles, deixar-ho córrer com va fer Ibarreche i rematar-ho amb un "comentari institucional" no és proporcional a l'esforç esmerçat, ni al "nivell" polític d'aquest esforç.
Prosseguir en el camí del vot obrirà una nova etapa de fermesa i unitat. Exigirà una certa capacitat de nedar contra corrent i en aigües polèmiques. Sovint l'autoritat de la Generalitat estarà rebatuda i necessitarà del suport aliat de la societat. La qual cosa obligarà a trobar una millor entesa i col·laboració. Potser un "senat" --una mena d'òrgan gestor de la consulta-- podria vehicular l'autoritat, la tècnica i la participació coordinada dels partits, la societat i els organismes públics. Perquè no s'entendria que el "procés" acabés en la mera convocatòria "impugnada" de la consulta i no es consultés.
Les alternatives es guanyen paulatinament. El dia 8 d'abril pot ser el del triomf del relat del vet i acabar aquest round per KO. O potser no. Depèn de com es contesti. Els espanyols sentenciaran amb tota la pompa política i legislativa. Els catalans poden contestar-los amb la mateixa solemnitat. Els carrers s'haurien d'omplir d'un crit clar i fort. El "som una nació i volem decidir" s'ha d'escoltar arreu.
