La pregunta de la consulta, tal com ha quedat, tenia algunes reserves per part de molta gent entre els quals m'hi compto. Em semblava que seria molt més difícil d'administrar la resposta si no era una pregunta clara i simple sobre la qual només es pogués respondre amb un Sí o un No.
Un cop vista la decisió final he revisat la meva posició i trobo que ha estat encertada la proposta. Calia deixar oberta la possibilitat de mostrar-se contrari a la situació actual sense proposar un estat independent, si així s'opinava.
Caldrà definir, això sí, que voldrà dir ser un Estat sense tenir la capacitat decidir la vinculació amb altres estats lliurement, és a dir, amb sobirania reconeguda. De totes maneres és positiu que quedi oberta la possibilitat d'expressar l'opinió i que el primer "si" no equivalgui a propugnar necessàriament un estat equiparable als estats independents europeus actuals.
La nostra feina a partir d'ara i fins el 9 de novembre és preparar bé quina seria l'organització administrativa del nou estat"
Com és lògic els partits espanyols i la majoria de mitjans de comunicació de la pell de brau continuaran amb la seva campanya de negació absoluta del dret a recollir l'opinió dels catalans sobre el seu futur polític. L'apel·lació al dret, és a dir a la Constitució del 1978 interpretada segons ells mateixos i sense tenir en compte les condicions polítiques amb les quals es va haver de redactar i aprovar el text.
La nostra feina a partir d'ara i fins el 9 de novembre del 2014 és preparar bé quina seria l'organització administrativa del nou estat, quins passos caldria anar fent per tenir la capacitat de respondre a les necessitats dels ciutadans del nostre país, quina explicació interna i internacional cal anar fent per conèixer en què es concreta la nostra voluntat d'autogovern.
Encara que es prou sabut, cal respondre a la demagògia amb la que es combat aquesta consulta dient que les necessitats socials dels ciutadans són prioritàries i no les demandes d'independència, com si no fos justament aquesta una de les raons de la voluntat política del poble de Catalunya, és a dir: de poder disposar de la sobirania necessària per respondre millor i lliurement a les necessitats culturals i socials de tots els catalans.
La Ministra del govern espanyol, en la inauguració del tren de gran velocitat vint anys després del que calia haver-lo enllestit --segons recomanacions de la Unió Europea--, ens deia que cal superar les fronteres. Justament nosaltres ja estem d'acord amb el tipus de frontera que hi ha actualment entre Espanya i França. Ens permeten decidir-ho lliurement?
