El discurs "anti-retallades" és d'esquerres i tots els partits d'esquerres i sindicats, sense excepció, el reivindiquen i el consideren patrimoni propi. Però no totes les esquerres són independentistes i les que ho són, no tenen un discurs unitari respecte el fet nacional.
Amb una esquerra així, els catalans tenim "un problema". Perquè l'esquerra es conforma amb la socialdemocràcia i abandona l'alliberament de la nació i dels treballadors.
ERC: Sobre autodeterminació i independència cap partit d'esquerres és líder, no és transversal, ni té un discurs per la majoria dels catalans, com passa amb les retallades. Aquells valors nacionals són defensats per CiU i les reticències d'ERC a formar govern s'expliquen per l'aversió d'alguns sectors del partit republicà a impulsar les polítiques de transició, considerant-les "polítiques de dretes".
ERC podria ser l'avantguarda de l'esquerra catalana i impulsar l'alliberament dels treballadors amb l'alliberament de la nació. Però ERC sosté el discurs "anti-retallades", de totes les esquerres. El qual impedeix a ERC el gestionar decididament la independència, deixa el lideratge a CiU i la condemna a un rol subaltern.
L'esquerra ha de convertir el discurs 'anti-retallades' en el de l'alliberament"
PSC: Tampoc el PSC té un discurs majoritari. El PSC pretén articular una alternativa econòmica d'esquerres. Però no pot transformar la indignació popular en una majoria política. Perquè la mobilització ciutadana i els col·lectius que lluiten fugen dels despatxos i dels polítics de saló. Nacionalment, el PSC esdevé més i més PSOE i ven un discurs unionista que no convenç ni als mateixos militants. L'Espanya plural no existeix i l'eufemisme del "federalisme" és un pegot autonomista per aparentar que no defensen el mateix del PP i Ciutadans.
INICIATIVA: La tebior nacional d'Iniciativa és sorprenent. Per què autodeterminar-nos? Per ser espanyols? Quina lliçó en treuen de l'Estatut? Defensen l'Autodeterminació sense passió, sense implicar-hi un discurs valent, d'alliberament. Iniciativa calcula. Un 51% dels catalans ja està a favor de la independència i el 71% d'aquests, es declara obertament d'esquerres. Tanmateix encara hi ha una franja "indecisa" molt àmplia. En conseqüència, Iniciativa segueix i no tiba. En comptes d'impulsar un discurs d'alliberament nacional, Iniciativa prefereix l'ambigüitat de l'autodeterminació.
El discurs anti-retallades impedeix a ERC gestionar la independència i la condemna a un rol subaltern"
CUP: La CUP sosté teòricament "coses" que sonen bé. La tesi de Pedrolo sobre els nacionalismes: els de dominació i els d'alliberament, la denúncia de l'espoli de l'estat, la crítica a l'esquerra espanyola, la radicalitat democràtica, etc. Tanmateix com tota l'esquerra, la CUP prefereix sostenir la política socialdemòcrata "anti-retallades" que un discurs coherent amb la radicalitat democràtica. La CUP també renúncia a liderar i a lluitar sense embuts. No simplifica les qüestions i els falta claredat i determinació.
Tots els comunistes i els socialistes han vist l'Estat com l'eina de transformació social. L'Estat espanyol depaupera la nació catalana i els seus treballadors. Un Estat Propi, independent i dins la Unió Europea serà més bo i més eficient perquè serà més proper i podrà administrar d'una manera més equitativa i justa. En conseqüència, l'esquerra en la seva totalitat hauria d'impulsar-lo i hauria de liderar-lo, molt més decididament.
L'esquerra ha de convertir el discurs "anti-retallades" en el de l'alliberament i tots els partits i sindicats sense excepció, l'han de reivindicar i l'han de considerar el seu patrimoni propi. Aleshores el "problema" desapareixeria i no caldria cap front. Perquè tots aniríem per la consecució de l'eina: l'Estat independent.
