El sr. Yang Leí és des del mes de març el flamant president del nou Esade China Europe Club. En una interessant entrevista feta per Ariadna Matamoros a l'Econòmic, el director executiu de Cosco Iberia explica que "la majoria de les companyies xineses que van venir a Europa als anys 90 es van instal·lar a Barcelona".
"Però després de l'any 2000 ─continua─, el 90% de les empreses xineses trien Madrid com a primera opció per invertir i instal·lar-se." Ho atribueix en part a "la percepció que es té com a companyia estrangera de la pressió que fa l'administració amb el català."
És curiós que aquesta percepció tingui tant d'impacte justament a partir de l'any en què Aznar guanya les eleccions generals per majoria absoluta (i a Madrid suposo que no es fa pressió amb el castellà, i per tant tothom tranquil). Em pregunto, doncs, si el canvi de tendència no té una relació més estreta amb les polítiques recentralitzadores de diferents governs espanyols.
Al febrer d'enguany l'augment interanual de les exportacions a Catalunya va ser superior a l'augment de les espanyoles
Però el que m'ha cridat més l'atenció és el comentari en el sentit que "Catalunya potser se sent maltractada fiscalment, però per nosaltres... Catalunya hauria de centrar-se en l'economia i no en la independència." Em demano quines fonts d'informació té el senyor Leí per fer aquesta afirmació, quan em consta que l'economia ocupa la centralitat de les preocupacions i les converses arreu de Catalunya.
En efecte, quan hem deixat de tenir com a objectiu principal l'economia productiva? Ara mateix, amb un 16% de la població estatal, Catalunya exporta el 25-26% del total. Al febrer d'enguany l'augment interanual de les exportacions, en termes absoluts, va ser superior a l'augment de les exportacions espanyoles! El 2015 hom preveu que vendrem més a la resta del món que no en el mercat espanyol.
