La situació s'ha complicat darrerament i podria desanimar la ciutadania que s'ha mobilitzat com mai per tal que es respectessin els drets col·lectius dels ciutadans de Catalunya. Estan entrant en contradicció la lògica del procés per l'autodeterminació i la lògica de les necessitats estratègiques de cada partit polític.
Em refereixo, naturalment, als partits polítics que s'han manifestat públicament a favor del dret a decidir.
La lògica del procés ens diria:
- El plantejament d'unes eleccions al parlament de Catalunya de caràcter plebiscitari es produeix en substitució d'un referèndum per l'autodeterminació que no s'ha pogut fer. Si s'hagués pogut fer les possibles respostes només haguessin sigut: sí, no, o l'abstenció. La lògica diu que en les eleccions plebiscitàries caldria oferir també una resposta pel sí i les diverses del no o l'abstenció. Per tant, seria lògic una candidatura única pel sí.
- Cada partit polític té una ideologia econòmica i social diferent, que vol dir que proposa a la societat un programa propi que pot satisfer millor les necessitats de la ciutadania. Però en aquests moments hi ha una pregunta prèvia que és: en quin marc institucional és més viable la realització efectiva d'aquest programa. I la qüestió és si és millor un estat espanyol o un estat català per dur-lo a terme. I aquesta és una qüestió que unitàriament han de resoldre els partits partidaris de la independència.
La força de la llista única, tant interiorment com de cara a l'estat espanyol i a la imatge internacional, seria molt positiva"
Per tant, barrejar en el temps els dos passos només pot portar a la divisió, al desànim de la ciutadania i a una imatge menys potent de cara al món internacional. La lògica estratègica dels partits els porta a voler mantenir públicament la seva especificitat ideològica i al fet de creure que, anant en llistes pròpies i separades, es podria aconseguir, sumant els partidaris al dret a decidir, una majoria més àmplia al parlament de cara a tirar endavant el procés cap a la independència.
Però també cal tenir en compte que la força de la llista única, tant interiorment com de cara a l'estat espanyol i a la imatge internacional, seria molt positiva. I políticament i democràticament és evident que aquesta proposta excepcional només tindria validesa pels 18 mesos del procés i abans de les eleccions "normals" del 2016. Això reclamaria que es convoquessin desseguida les eleccions plesbiscitàries. Serà possible?
