Davant la reiterada i quotidiana insistència de La Vanguardia i Josep Cuní de què els catalans advoquen per un pacte amb Espanya, penso, com el President Mas, que la majoria ha franquejat el Rubicó i els catalans tenen molt clar que l'única solució és la independència.
CONSULTA: Segons el sondeig de La Vanguardia del 28 d'octubre, el 80% dels catalans vol un referèndum d'autodeterminació (tot i que l'editora no el nombra mai així). Els motius són fàcilment explicables: 1.- Perquè volen comptar-se i que tothom ho sàpiga. 2.- Perquè clarificat l'escenari, els ajudin a arribar pacíficament a la independència.
DECIDIR: L'escenari actual no és el "pacte amb Espanya" i "la fiscalitat" com pretén l'editora. L'alta consideració del President es deu a la seva resolució, la mateixa que va descol·locar Cuní a l'entrevista del dia 25 d'octubre passat, segons la qual, d'ara endavant, el President ho vincula tot a l'autodeterminació.
NOSTÀLGIA: La nostàlgia no s'ho acaba de creure i posa dubtes i pals a les rodes, per això l'entrevista va ser aclaridora, sobretot pels nostàlgics. Voler ser un subjecte com Holanda o Àustria, és lícit. Perquè mai s'ha perdut les arrels, al contrari, a mesura que es tenia més i més clar la idea d'una "fraternitat ibèrica", més s'aprofundia en la consciència nacional. Allò que Espanya nega una vegada més, és el dret de decidir. Tanmateix l'autodeterminació ja no és un Estatut, pertany al món de les conviccions.
El vot útil a favor de l'autodeterminació no ha de ser una alternativa contra ningú"
CONSTRUCCIÓ: Els convençuts porten la tossuderia moral, que no és una obstinació "religiosa", sinó un bagatge històric: La tenacitat de plantejar de totes les maneres possibles l'encaix de la nació dins un iberisme democràtic, respectuós i progressiu. Una opció impossible constitucionalment i políticament.
ÈTICA: D'aquí que, com diu el President, la convicció no va contra qui ignora, al contrari, ha de ser un "procés en positiu", "majoritari" i respectuós amb la democràcia i la convivència. La convicció democràtica no és fonamentalista, ni racista, ni marginal. Els dos milions de la diada en són un bon testimoni.
El vot útil, el més ampli possible, a favor de l'autodeterminació no ha de ser una alternativa contra ningú i els contrincants haurien de deixar escrit que els vots "perduts" s'allistin a les majories independentistes i es puguin comptar en positiu.
