En un acte de graduació d'una de les més prestigioses escoles de negocis del món, fet divendres a la tarda a Barcelona, un dels quatre representants dels graduands ha tingut dos detalls que mereixen un comentari.
Per una banda ha fet bona part del seu parlament en la llengua que s'ha parlat al seu país, peti qui peti ─malgrat invasions, cops d'estat, immigracions provocades, exilis en massa, prohibicions i imposicions─, durant mil anys.
No hauria de merèixer cap comentari, és clar. Som al 2012. El general Franco va morir fa 37 anys. A més, hi ha sistemes excel·lents per garantir que els castellans, russos o àrabs presents puguin entendre una intervenció feta en català. Però el comentari no és per fer cap elogi especial a ell (si no és per lloar el seu atreviment!), sinó perquè, encara avui, aquesta Escola superior fa actes sencers en llengua castellana, ben bé com si declarés la guerra a 30 anys de política lingüística incessant de la Generalitat.
A l'escola, ¿qui hi farà d'Àngel Guimerà, que va fer el primer discurs presidencial en català a l'Ateneu Barcelonès el 30 de novembre de 1895, trencant així amb les cadenes del passat de la il·lustració espanyolitzadora? Ha de marcar el futur un estudiant? En fi: gràcies Uri.
Espero que no triguin gaire les escoles superiors de negocis del nostre país a deixar de situar-se a les antípodes"
L'altre detall és que també ell ha recordat estudiants absents. Els altres oradors han tingut paraules emotives per a les quatre estudiants de l'escola, mortes en accident de cotxe feia pocs mesos. Però ell ha fet un esment a alumnes que no han pogut assistir perquè no han tornat, encara, de les antípodes, on han estudiant durant el semestre que ara ha acabat.
També a les antípodes, segurament, es troba la seva política lingüística institucional, que s'ha pogut presenciar avui a Barcelona. És cert que el grup d'empresaris que va promoure la creació de l'escola, l'any 1958, en el pou de la repressió franquista, no es podien imaginar una altra cosa. Però els temps han canviat, i Catalunya demana altres coses. Fins i tot amb majories absolutes.
Dissabte toca Lleida, on comença la Marxa cap a la Independència que organitza l'Assemblea Nacional Catalana, la plataforma transversal que ha deixat sense arguments aquells qui deien que no trobaven l'entitat idònia on treballar per la llibertat. A les set es fa un acte multitudinari a la Seu Vella amb intervencions de Lluís Llach, Xavier Rubert de Ventós, Patrícia Gabancho, Ferran Requejo, Oriol Grau, Quim Torra, Jaume Vallcorba, Miquel Sellarès, Joan Tardà, Josep Maria Vila d'Abadal, Xavier Garcia, Oriol Domènech i Joan Reig.
Pep Guardiola ha expressat també el seu suport a la tasca de l'Assemblea, com també Josep Maria Terricabras, Salvador Cardús, Toni Albà, Quim Masferrer, Maria Mercè Roca, Víctor Alexandre, Ricard Torrents i Arcadi Oliveras. A les 8, comença una marxa dels Camps Elisis de la capital del Segrià fins a la Seu Vella, on es dóna el tret de sortida (a les 9) de la Marxa (que culminarà a Barcelona l'11 de setembre), amb actuacions d'Al Tall, Bonobos i la participació de Meritxell Gené.
Una societat vibrant, il·lusionda i amb un projecte de futur. Espero que no triguin gaire les escoles superiors de negocis del nostre país a deixar de situar-se a les antípodes, i manifestin públicament el seu suport a aquesta visió i aquest objectiu, majoritària de la societat catalana.
