CONTRADICCIÓ: Si la demoscòpia no s'enganya el país és independentista. Però les forces majoritàries continuen amb els vells esquemes unionistes o catalanistes (partidaris de la fraternitat ibèrica): ERC, Iniciativa i Convergència es lamenten; Unió diu i fa, més que mai; El PSC reflexiona per a reflotar el "federalisme" i està convençut "d'una majoria en favor de les posicions federalistes i autonomistes" (Miquel Iceta, a e-notícies 1 de juliol). Per tant, una de dues: o bé els partits estan despistats i no s'adonen de la realitat de les enquestes, o bé s'equivoca la fotografia.

CONVÈNCER: El sentit de "la marxa" de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és el de resoldre aquesta equació de la demoscòpia, concentrant un nombre "explícit" de ciutadans. Un repte difícil, perquè tothom està cansat. Cansat de crisi, de protestar i de no veure materialitzada políticament la seva indignació. En aquest context, fàcilment pot aparèixer allò que el psicòleg Seligman anomena "indefensió", els símptomes més evidents de la qual són el "dèficit motivacional": subjectes frustrats, passius, inhibits, desmotivats. L'ANC doncs, haurà de lluitar contra "la política", causa de la "indefensió" social i convèncer de què amb actes multitudinaris és possible transformar la "mentalitat" dels polítics.

INFLUIR: El repte serà difícil per ell mateix. Però serà suficient? Bastarà aquest senyal, per a que els partits reaccionin? De fet, Solidaritat, Reagrupament i sectors d'ERC no ho creuen. Pensen que les cúpules de CiU i del PSC no variaran el seu discurs i "tot" se resoldrà a les eleccions. Pensen que l'única manera d'influir políticament és en el Parlament i l'únic acte determinant és el vot. Per ells, conciliar protesta i canvi real, només és possible per la força de les urnes.
La gent, els partits i els objectius han de confraternitzar, de manera que s'iniciï un camí transversal cap a la independència"
L'OU I LA GALLINA: Tanmateix, com es canvia el vot? En les nostres democràcies, únicament quan el govern ho fa molt malament i encara, perquè mai no hi ha majories evidents. L'oposició ha de treballar i molt, i avui el votant està desenganyat de la política. Es fàcil pensar que per la via electoral tot continuarà igual, perquè no es tracta d'ocupar la Generalitat, sinó de fer un Estat propi, una tasca que s'ha de "respirar" i s'ha de notar en l'ambient i això es pot desencadenar de moltes maneres, no necessàriament amb un canvi de govern.

L'ANC s'ha pensat en clau social, de transversalitat. Ha optat manifestament per no participar en la confrontació electoral i el seu rol és de país. L'ANC està determinada a orientar "l'agenda política" i posar la independència en el debat nacional. Però no pot lluitar contra els elements.

L'influït s'ha de deixar influenciar i la política ha de col·laborar ajudant a l'èxit de "la marxa" de l'ANC. S'han de produir sinèrgies mútues: la gent, els partits i els objectius han de confraternitzar, de manera que la demoscòpia i els partits no es contradiguin i s'iniciï, al contrari, un camí àmpliament transversal de comunió amb l'objectiu nacional de la independència.